Amb el canvi climàtic, estan augmentant els fenòmens extrems, com els terratrèmols o les inundacions per gotes fredes, com va ser el cas recent de València o els aiguats del 1982 a Andorra, amb efectes devastadors que també poden tenir lloc o tornar a produir-se en el futur al Principat. Per aquest motiu, els geòlegs demanen preparar la població per mitigar-ne les conseqüències. “No podem posar remei a tot, però hem de fer simulacions, plans de confinament i evacuació, refugis i millorar els sistemes d’alerta, ja que elevar murs no és l’única via de gestió”, ha alertat el president del col·legi professional, Valentí Turu, que ha intervingut avui en la comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible del Consell General.

Davant del creixement de la població, segons Turu, “cal incrementar el coneixement de totes les persones, les que ja són aquí i les que venen de fora, de com gestionar el risc i de quina manera no ens hem d’exposar per fer més perillosa la situació i no fer accions imprudents, però haurem d’aprendre a conviure amb el risc”. Tot i això, “en el futur, aquest risc augmentarà pel fet que cada cop hi ha més demanda i pressió del sòl, amb zones fàcilment construïbles que ja han estat edificades o ho estaran en els pròxims anys”, de manera que “la pressió anirà augmentant en indrets on fins ara no s’hi construïa, no perquè no fos possible, sinó perquè hi podia haver cert grau de perillositat i d’exposició a aquests riscos”.

Ara bé, ha precisat, “estem millor preparats que al 82, tenim unes infraestructures més sòlides, però ignorem si l’eficiència de totes juntes serà suficient per mitigar qualsevol afectació i, a més, és possible que hi hagi punts que encara calgui resoldre que em consta que estan en estudi”, ha explicat el president del col·legi oficial de geòlegs.

Amb aquesta situació, Turu ha demanat l’actualització dels mapes de riscos i que es tiri endavant un institut geològic que pugui dedicar-se a la recerca i a l’anàlisi d’escenaris, ja que actualment “hi ha massa disgregació” d’organismes que s’ocupen d’aquesta tasca entre diversos departaments del Govern i Andorra Recerca + Innovació (AR+I). “Tot aquest coneixement convindria centralitzar-lo en una entitat que no necessàriament ha de ser una de les ja existents, sinó en una de nova”. Sobre els mapes de riscos, “ara caldria una revisió i incrementar-ne d’altres com els d’inundabilitat, que encara no els tenim a disposició, però sí que hi ha un coneixement dels efectes i actualment es donen permisos en funció d’estudis en concret”.

Per últim, a pregunta de la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, sobre si faran falta noves eines de gestió, Tutu ha apuntat la necessitat de disposar de l’ús dels satèl·lits, però ha puntualitzat que per això cal signar convenis internacionals i també entre pols econòmics. Si això no és possible, hi ha l’opció comercial, però en aquest cas el cost és molt elevat. “Estem molt lluny de poder-nos-ho permetre”, ha lamentat.

El creixement dels boscos i l’aposta per l’ús dels aqüífers
Amb la situació “irreversible” que significa, segons Turu, haver superat l’anomanlia de +1,5ºC i que el 2100 les precipitacions s’hauran reduït entre un 20 i un 30%, existeix el risc de contaminació dels aqüífers, l’ús dels quals “pot ser clau” per la societat, ja que permet garantir la continuïtat del subministrament de l’aigua. A més, els boscos estan experimentant un creixement en detriment dels camps de pastures, com en el cas del tabac, un fet que provoca que l’arbrat consumeixi el recurs hídric “escàs”. Per aquest motiu, els geòlegs reclamen que s’aposti per la gestió dels boscos.