Amb l’auditori del Centre de congressos d’Andorra la Vella força buit, ha arrencat la quarantena edició de la Universitat d’Estiu i Tardor, centrada enguany amb la humanitat i l’evolució de la vida. Ha intervingut primer, en un breu discurs, el cap de Govern, Xavier Espot, i de seguida ha aparegut en escena el paleoantropòleg José María Bermúdez de Castro, amb la ponència titulada 'Claus essencials de l’evolució humana'. Bermúdez de Castro, que també és covicepresident de la Fundació Atapuerca i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, s'ha centrat en els perills de la tecnologia i la necessitat d’aportar mecanismes de control.

“Ha influït de manera molt positiva, però ens podem passar una mica de frenada, ja que hi ha un problema, perquè la tecnologia s’ha de controlar, ja que si no la controles, es pot convertir en un perill”, ha afirmat. En aquest sentit, ha posat com a exemple la indústria armamentística, que, segons ell, ha avançat tan de pressa com les altres. En canvi, altre tipus de tècniques “són bones per a nosaltres”, perquè “ens han permès fer coses que abans no podíem fer”, com és el cas de la comunicació. Ara bé, “amb l’excés de comunicació, hem de reflexionar-hi”, ja que les xarxes socials “estan molt bé”, però “hem d’anar en compte amb les notícies falses”, doncs “si no estàs preparat per rebre segons quin tipus d’informació pot ser negatiu”, ha avisat.

El paleoantropòleg ha explicat que al llarg de la història el cervell de l’ésser humà s’ha incrementat fins a tres vegades, des de fa uns 250.000 anys, quan va començar l’homo sapiens, l’espècie que ens defineix actualment. “En molt poc temps, hem canviat i hem arribat a una situació com l’actual, tan extraordinària en la tecnologia”, ha valorat.

Amb aquesta situació, com serà l’home del futur? Segons Bermúdez de Castro, la situació cal abordar-la a partir de la combinació de tecnologia i biologia. Així, “biològicament hi haurà pocs canvis, perquè les mutacions, la base del canvi biològic, no les podem controlar de manera espontània, i els canvis ambientals, on aquestes mutacions poden prosperar, tampoc les controlem, doncs no sabem quin medi ambient hi haurà en el futur”, ha conclòs.

La Universitat d’Estiu i Tardor es desenvolupa en quatre sessions presencials, la d'avui, demà, el dia 23 i i el 24 de setembre. Demà serà el torn de la presidenta del Comitè Científic de l’Agència Francesa de la Biodiversitat, Frédérique Chlous. El 23 intervindrà el catedràtic de medicina molecular al departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, i finalment, clourà l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-INTA), Carlos Briones.

Biotecnologia en la lliçó inaugural del curs acadèmic a l'UdA
La científica andorrana Magda Marquet, doctora en enginyeria bioquímica i fundadora dels laboratoris Althea Technologies a Califòrnia, participarà en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2024-2025 a Andorra, que se celebrarà el proper dimarts 8 d’octubre de 2024, a les 11 hores, a l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Convidada per la Universitat d’Andorra (UdA), Marquet hi pronunciarà la lliçó inaugural, titulada 'Evolució de la biotecnologia: passat, present i futur', en què abordarà les innovacions en l’àmbit de la biotecnologia des d’una perspectiva històrica. La conferència estarà obert al públic general, amb entrada lliure.

L’acte inaugural inclourà la graduació oficial de la promoció 2024, amb el lliurament dels títols d’Estat. També comptarà amb la intervenció musical del duet Veu Silent, una formació que s’ha situat entre els nous referents de l’escena andorrana.

L’activitat lectiva del nou curs 2024-2025 va arrencar el dilluns 9 de setembre, amb l’inici de les classes de les formacions reglades presencials, i les sessions d’acollida als estudiants de primer curs. Les formacions reglades virtuals, de la seva banda, tenen el dia 25 de setembre com data de començament.