Flaire de dia gran avui al Santuari de Meritxell, territori neutral. S’obria la sala del Consell General, amb la presència de mossèn Ramon de Canillo, rector del santuari, els representants dels comuns d’Encamp i Canillo, amb els advocats de les dues parts, i els síndics generals Carles Ensenyat i Sandra Codina. El motiu era la signatura del protocol d’entesa entre les dues parròquies amb l’objectiu d’evitar la via judicial dels terrenys en discrepància de la nova concessió del domini esquiable, recentment concessionada per part del Comú d’Encamp. Un acord que inclou un element nou, ja que emplaça les dues corporacions a acordar un preu just pel telecadira del Pla de les Pedres en el termini de sis mesos.

“És un dia simbòlic i històric per evitar la judicialització de la política i estar a l’altura de la nostra història”, ha afirmat el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, només iniciar l’acte, quan ha tret el document original de Concòrdia del segle XVII. Segons ell, “no podem dir que és perpetu perquè de perpetu no hi ha res al món, però és un acord molt clar, precís i fàcil de seguir, i això fa que sigui perdurable en el temps”. La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, per la seva banda, ha parlat d’una entesa “per sempre”, ja que “no ens convé a ningú allargar aquests litigis que porten més de vint anys”.

L’acord inclou tres punts que fan referència a tres terrenys. En relació amb el telecadira del Pla de les Pedres, no podrà ser explotada per la concessió, sempre que ho estigui per Ensisa. A més, inclou la voluntat política pel fet que els dos comuns s’emplacen en un termini de sis mesos a arribar a un acord per fixar el preu just a què fa referència el conveni signat el 7 d’octubre del 2004. “El preu just haurà de ser per una fórmula de càlcul que se sostingui en el temps. Si per part meva pot ser en menys de sis mesos, serà en menys, i crec que s’arribarà a un acord perquè hi ha voluntat per les dues parts”, ha afirmat Mas. A més, “no hi ha 50.000 càlculs possibles, així que l’entesa pot ser ràpida”. Segons Alcobé, “no és una voluntat, és un compromís, i per això ho aconseguirem, tindrem un bon acord que sigui perdurable amb una fórmula que es podrà equilibrar i romandre en el temps”.

Un segon punt de l’acord fa referència al terreny litigiós a la vora del riu de Massat, on la societat concessionària Saetde només podrà desenvolupar les activitats pròpies de la concessió atorgada pel Comú d’Encamp amb l’acord previ i escrit dels dos comuns, tal com figura en el contracte de concessió. Tenint en compte que per aquest terreny hi ha un procés judicial en curs, s’ha contemplat també que si la sentència ferma i definitiva que recaigui en l’indicat judici determinés que el terreny, actualment litigiós, pertany al Comú de Canillo, l’esmentat terreny quedarà automàticament exclòs de la concessió sense que la concessionària pugui pretendre cap dret.

Per últim, el tercer punt es remet a la discrepància territorial al vessant atlàntic del Pic del Maià, on Saetde, igual que en l’anterior cas, només podrà desenvolupar les activitats pròpies de la concessió amb l’acord previ i escrit dels dos comuns. Això fins que es resolgui definitivament la discrepància, ja sigui de comú acord entre ambdós comuns o bé, si el consens no fos possible, per la via judicial corresponent si un dels comuns hi acudís.

Després de diverses reunions entre els dos comuns, les negociacions han arribat a bon port. Segons el cònsol major canillenc, “han estat ràpides, però també és cert que cada parròquia té els seus antecedents, context i entorn, i això pesa en les converses, però quan hi ha voluntat tot és possible i s’ha d’agrair l’esforç de totes les parts per trobar una solució que sigui fàcil i possible”.