La mitjana de persones que conviuen a la llar és de 2,7. Quan s’analitzen les dades creuades per les variables sociodemogràfiques, s’observa com en el cas dels espanyols, la mitjana descendeix fins al 2,5, mentre que en el cas dels portuguesos, augmenta fins al 2,9, segons es desprèn de les xifres de l’Observatori del segon semestre d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) presentat recentment. De tota manera, el departament d’Estadística ha matisat avui aquest indicador, ja que rebaixa aquesta mitjana fins a 2 persones per llar, a partir d’un total de 41.765 llars, segons les dades de la població estimada el 31 de desembre de l’any 2023.
Tornant a l’Observatori, la forma més freqüent de convivència és viure amb la parella i algun fill (35%) o amb la parella sense fills (28%), així com viure sol (16%). En menor proporció, un 11% ho fa amb els pares, un 6% conviu amb els fills sense la parella, un 3% amb companys de pis i menys d’un 1% viu amb altres familiars o altres persones.
D’altra banda, un 24% de les persones enquestades asseguren que el seu habitatge fa entre 100 i 149 metres quadrats, un 22% entre 50 i 79 metres quadrats o entre 80 i 99 metres quadrats, prop d’un 13% viuen en un pis de 150 o més metres quadrats i un 7% en menys de 50 metres quadrats. Per nacionalitat, els individus de nacionalitat francesa són els que diuen tenir habitatges més grans.
A més, el 41% de les persones enquestades mencionen que el seu habitatge té tres habitacions, un 28% dues habitacions, un 15% quatre habitacions, mentre que un 10,5% tenen una habitació, gairebé un 3% cinc o més habitacions i un 1% diuen que l’habitatge és un estudi. Per nacionalitat, els que més asseguren tenir una habitació són els espanyols i d’altres nacionalitats, dues habitacions els portuguesos, tres i quatre habitacions els francesos i cinc o més els andorrans i d’altres nacionalitats.
El darrer contracte
Entre les persones que viuen en un habitatge de lloguer, un 30% afirmen que fa més de cinc anys que van signar el darrer contracte, un 13% fa dos anys, un 12% fa menys d’un any o un any, un 9% tres anys, un 8% fa quatre anys i un 6% fa cinc anys. Per nacionalitat s’observa com els francesos i portuguesos són els que en major proporció diuen haver signat l’últim contracte de lloguer fa més de cinc anys. I al contrari, els andorrans, espanyols i d’altres nacionalitats són els que més diuen haver-lo signat fa un any o menys.
Per últim, un 53% dels enquestats posa de manifest que abans de signar el darrer contracte vivia en un altre habitatge a Andorra, un 27% ho feia al mateix habitatge en el qual viu actualment, un 15% vivia fora d’Andorra i un 4% ho feia a casa dels pares, segons les dades que aporta l’Observatori de l’AR+I.
9 de cada 10 ciutadans no aniria a viure al Pas de la Casa, tot i el servei de bus gratuït
Que el Pas de la Casa no desperta passions ja és ben sabut per tothom, però l’enquesta de l’Observatori del segon semestre del 2024 ho torna a deixar ben clar. D’entrada, només dues famílies van optar als habitatges de preu assequible oferts pel Govern després de cessió del Comú d’Encamp, dels quals al final només se’n va adjudicar un, mentre que la resta es van destinar als temporers que treballen a les pistes d’esquí.
A més, un 90% dels enquestats per l’Observatori que estan buscant activament habitatge no aniria a viure a la localitat fronterera ni tan sols tenint en compte la gratuïtat del transport públic. Tampoc anirien a Canillo tot i aquest servei el 59%, i a Ordino el 55%. En canvi, sí que anirien a viure a Escaldes-Engordany el 53% dels ciutadans amb aquest avantatge, a Andorra la Vella el 49%, i a Encamp, la Massana i Sant Julià de Lòria, el 41%.
Les persones que estan buscant activament habitatge el busquen sobretot a les parròquies centrals: un 53% a Andorra la Vella i un 43% a Escaldes-Engordany, seguits d’un 31% que el busquen a la Massana, un 30% a Encamp, un 24% a Sant Julià, prop d’un 22% a Ordino i un 19% a Canillo.
Les persones que busquen pis en alguna població o parròquia en concret és sobretot per la proximitat al lloc de feina (36%), la facilitat de mobilitat (25%), mentre que altres asseguren que és pel preu de la zona (20%), l’entorn natural (20%), la proximitat amb la xarxa familiar (18,5%) o la proximitat a l’escola i llar d’infants (13%).