Ens en fèiem ressò, fa unes setmanes, del trist destí d’una ovella esgarriada que es va estimbar des d’una bona altura al Roc del Rombau. No va ser, però, anècdota tan puntual: el cas és, denuncien els veïns, que n’hi ha un grapat que vagaregen fora del ramat, assilvestrades diríem, i s’estan convertint en un problema, entre altres raons perquè no han estat un, ni dos, els rocs que han fet caure. Just en una zona on es practica l’escalada.
El problema, expliquen veïns de la zona, es remunta als temps de la pandèmia i el confinament, amb molta probabilitat. En aquells moments, potser la vigilància sobre alguns ramats privats va decaure, i alguns dels animals es van escapolir del gruix, especialment exemplars mascles. Van començar a vagarejar lliurement i, en primavera, es van atansar al ramat novament per, diguem-ne, buscar parella. Altres animals s’hi van afegir a les ovelles i mascles esgarriats, els que quedaven fora de control anaven procreant i el gruix de bèsties que van quedar lliures ha anat creixent.
Durant el dia, els animals vagaregen per les zones elevades del Rombau. És aleshores quan hi ha el risc de despreniment de les pedres. No caurien directament sobre els esportistes, perquè queden a recer de les incursions de les ovelles i mascles, però sí corren més perill els espectadors, sovint nombrosos, que s’acosten per veure els escaladors en acció.
Ja al vespre, sembla ser que les bestioles han agafat per costum trobar recer nocturn a l’església de Santa Maria de Castell-llebre.
La qüestió és que a hores d’ara ja no està gens clar a qui pertanyien originalment els animals. La situació va arribar a orelles del regidor de Compromís, Toni Mas, qui considera que són els Agents Rurals qui haurien de capturar els animals. Però perquè actuïn, matisa, és l’Ajuntament de Peramola qui prèviament hauria de demanar-ho. A la perillositat que suposa el comportament dels animals al roc, l’edil afegeix els d’ordre sanitari: sense els necessaris controls i en contacte amb altra fauna salvatge, com els ocells migratoris, apunta, no seria impensable que acabessin transmetent malalties als ramats que sí estan controlats i tenen propietaris.
Única víctima
De moment, no obstant això, l’única víctima de tota aquesta situació va ser un dels animals que, com dèiem, va morir a causa de la caiguda. En aquella ocasió, l’animal va quedar esventrat i estirat a terra durant bastants hores, abans que algú decidís finalment retirar-la. Amb la presència de tantes persones a la zona (en determinades èpoques, quan es practica l’escalada, és una àrea molt freqüentada, a banda de l’atracció que exerceixen els gravats rupestres, ubicats en la mateixa zona), ni tan sols els voltors gosaven atansar-se per alimentar-se amb la seva carn. Finalment, sí que van ser els carronyaires qui es van poder servir un festí amb la bèstia morta.
En aquella ocasió, una altra de les hipòtesis que sortien sobre la presència d’aquests petits ramats fora de control és que pertanyessin a la denominada ramaderia en negre. Però això, reconeixen els testimonis, és un delicat meló per obrir.
