La Universitat d’Estiu i Tardor ha arrencat avui la segona setmana de divulgació amb la intervenció del catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester i director dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Salvador Macip, que ha plantejat un exercici de “ficció amb ciència, i no de ciència-ficció”, ha assegurat. En aquest sentit, ha abordat com serà l’home del futur a partir de la influència científica. “En aquests moments no tenim límit, només la imaginació seria el límit”, ha afirmat.
Manipular els humans genèticament, allargar la vida de les persones amb fàrmacs que frenen l’envelliment o barrejar humans i màquines són aspectes que es poden donar en el futur. “Tot i que encara estan en fases inicials, són possibilitats, coses que la ciència ens diu que podran ser a menys que passi alguna cosa, però que deu anys enrere semblaven impossibles”, ha revelat. Amb aquesta situació, Macip ha apuntat que l’home del futur pot ser “humà i màquina” o “humà modificat”, de manera que “pot ser que no s’assembli en res al que tenim ara com a concepte d’humà”, ha pronosticat.
Però tot això ho veurem els que ara estem sobre el planeta o és una possibilitat per a un futur llunyà? Segons el catedràtic de Medicina molecular, “les primeres coses sí que les veurem, tot i que és un canvi lent, no hi haurà una revolució d’un dia per l’altre”. Ara bé, “en temes com els fàrmacs antienvelliment els veurem en vida nostra”, ja que “d’aquí als pròxims deu o vint anys podrem apreciar les primeres aplicacions”, tot i que “això no vol dir que viurem per sempre”, però “sí que podrem millorar la qualitat de vida de la gent gran, que ja seria molt, i d’aquí a fer que la gent visqui més anys o sigui jove molt més temps, només és un pas progressiu”.
Per tant, segons el científic, d’aquí a 20, 30 o 40 anys “es veuran coses molt interessants”. Així, s’ha calculat que el límit actual de vida humana està fixat en els 125 anys, però als ratolins de laboratori se’ls ha allargat la vida un 30% més. “Si això és així, i el rècord en aquests moments en un humà són 122 anys, un 30% més ens n’anem cap a molt amunt”, va avisar.
Aquests avenços presenten un impacte social o ètic. Per exemple, s’ha de plantejar qui tindrà accés a tot això? Només els rics i la gent continuarà morint de malària a l’Àfrica als 40 anys? “Això obre una sèrie de reptes que no són nous, de fet ja passa ara, a Europa vivim més, però la ciència pot provocar que aquesta diferència encara s’eixampli més”, ha valorat Macip, així que “una cosa que en principi és bona, pot convertir-se en un problema que generi més divisió”. Veurem si ho arribem a viure.