S’havia anunciat el 2022 i ja és una realitat. I és que a mitjans del passat mes de novembre Andorra Recerca + Innovació (AR+I) feia públics els resultats del primer inventari nacional forestal: “un primer pas per conèixer l’estructura dels boscos des del punt de vista forestal”. Ho explica l’enginyera forestal i investigadora de l’AR+I, Marta Domènech, responsable del projecte.  I és que veure com són els patrons de comportament dels boscos pot ajudar a l’hora de planificar una gestió forestal responsable. D’aquí que els resultats del projecte s’hagin presentat ja a Govern i comuns, que són els qui han de prendre les decisions polítiques sobre aquesta gestió. Segons Domènech, l’inventari respon bàsicament a la pregunta de quants arbres tenim i com estan repartits. I quins són? Doncs les pinedes de pi negre i de pi roig són les més abundants, seguides del bosc de protecció i defensa, tal com es pot consultar al web d’AR+I. 

L’inventari, això sí, puntualitza la investigadora, és una foto fixa d’un moment determinat dels boscos d’Andorra que d’aquí a 10 anys s’haurà de tornar a fer per veure quina ha estat l’evolució forestal. En aquest sentit, exposa que hi ha països, com ara Espanya, que des dels anys 60 estan fent inventaris. Andorra fins ara no el tenia, però ara sí, i d’aquesta manera es pot equiparar a d’altres països en un moment en què els boscos estan en un ordre d’importància social pels mercats de carboni i els efectes del canvi climàtic. “No tenir-lo ens feia estar a les palpentes, lluny dels altres països”, assegura. Així és que a més  d’important “és necessari”. 

I per què serveix tenir un inventari nacional forestal? Doncs les raons són diverses, assenyala Domènech. Des del punt de vista de biodiversitat, pot donar informació sobre microhàbitats, tipus d’insectes o volum de fusta morta o tombada que tenim en un bosc. També si els boscos tenen més o menys clarianes i informació sobre la vulnerabilitat del bosc pel que fa als incendis, ja que tenint en compte el combustible forestal es pot preveure com es podrien produir. També en l’àmbit de les aplicacions, l’enginyera forestal explica que Andorra forma part del comitè científic del Forest Europe, la Conferència ministerial sobre la Protecció dels Boscos a Europa que desenvolupa estratègies comunes per als 46 signants (45 països europeus i la UE) sobre com protegir i gestionar els boscos de manera sostenible. Conèixer el volum, les existències, els productes que poden sortir del bosc i si cal biomassa, per exemple, per veure si el Principat pot aprofitar-se dels seus productes.

L’inventari també ha servit per calcular el carboni que es fixa any rere any en els boscos andorrans. Això s’ha fet amb el finançament de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, apunta Domènech. I en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya s’ha treballat tot el que fa referència a la capacitat d’absorció de diòxid de carboni del 41% de boscos andorrans, la qual cosa contribuirà a la mitigació del canvi climàtic. Així les coses, i com a resultat de l’estudi, ara es pot dir que els boscos del Principat poden fixar aproximadament unes 3 tones de mitjana per hectàrea i any i de CO2, 11,34 tones per hectàrea i any.

L’acció humana, necessària
La investigadora posa en relleu que les polítiques forestals s’han de basar en coneixement. I l’inventari té aquesta vocació i relaciona recursos forestals, biodiversitat, riscos, embornal de carboni i aigua. 

Precisament en relació amb l’aigua, apunta que “no podem fixar el CO2 dels boscos si pateixen sequera perquè la reacció química de la fotosíntesi necessita aigua i a menys aigua creixerà menys”. I per a ella, la fórmula de la fotosíntesi (6 CO2 + 6 H2O + light --> C6H12O6 + 6 O2) és pràcticament la sisena meravella del món. D’aquí que aquest sigui un aspecte cabdal a tenir en compte en la gestió forestal. Domènech posa un exemple: “si  tens 1.000 arbres per hectàrea, si passen set i en treus 200, potser s’aconsegueix que es pugui fixar més carboni atmosfèric”.

En relació amb això, exposa que la superfície del bosc ha augmentat al Principat un 37% des de l’any 1948, “fent boscos molt densos, molt estressats, que ocupen zones que havien estat obertes i perdem biodiversitat”. Per aquest motiu, assenyala que hi ha molts projectes europeus que el que volen és mantenir les zones obertes perquè “hi ha papallones, mamífers, aus que les necessiten”. En aquest sentit, apunta que “no cada vegada que es talla un bosc hi ha agressió al medi ambient”. El que sí que hi ha són “gestions mal fetes”. I afegeix: “però n’hi ha que es fan molt bé i poden ajudar que el bosc faci la transició cap a les noves condicions d’estrès hídric”. 

Domènech considera que no sempre ha de funcionar la màxima de “no toquem el bosc” perquè no sempre l’acció humana és negativa, sinó que “moltes vegades contribueix a la biodiversitat”. I remarca: “el Pirineu s’ha gestionat fa milers d’anys, no estem en un bosc primari, no estem a l’Amazones, estem en un lloc molt intervingut”.  

I per si fos poc, n’aporta proves, com ara els prats de dall, “que són hàbitats d’interès comunitari dels més rics d’Andorra i si es perd l’activitat del dall, es perdran les plantetes que hi viuen, com la grandalla. No sempre tallar un bosc és dolent”. Segons la investigadora, els arbres tenen tendència a créixer molt ràpid però arriba a un punt que s’estanquen i si són vells o malalts o estressats baixen l’embornal. És per això que el futur de la gestió forestal a Europa passa per “fer clarianes perquè hi entri la llum”.