Fomentar les competències d’emprenedoria i “afiançar-les encara més”. Aquest és l’objectiu de la tercera jornada de l’emprenedoria que ha tingut lloc aquest dimecres al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Es tracta d’un projecte del sistema educatiu andorrà que té ja cinc anys de durada. Va començar el 2019 amb un conveni signat entre l’escola andorrana i ESADE per mitjà del qual col·laboradors d’aquesta institució fan una assessoria per portar a terme aquest projecte. 

La de l’emprenedoria ja és una competència que es valora a l’escola andorrana de segona ensenyança. “La novetat d’enguany és la cristal·lització del projecte cap a la xarxa d’escoles emprenedores amb la finalitat de fer entrar tots els sistemes dins d’aquest projecte”, segons ha declarat el secretari d’Estat de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Josep Anton Bardina. I és que tal com va explicar el ministeri d’Educació, ja ha estat treballant amb l’estructura d’aquesta xarxa, de manera que a partir del setembre el que es farà és treballar amb tots els sistemes educatius per intentar engrescar-los i els seus alumnes també puguin gaudir de la possibilitat de treballar l’emprenedoria als seus centres educatius.

Segons Bardina, un cop els alumnes treballen la competència i la materialitzen en un projecte concret, es fa un seguiment per veure si la proposta que fan els alumnes pot acabar sent fructífera en l’àmbit social. El secretari d’Estat també ha precisat que el punt de partida principal és treballar l’aspecte de l’emprenedoria dins del currículum, i del qual serà avaluat a l’escola. També ha assegurat que s’estudiarà si els projectes presentats poden tenir continuïtat i es converteixen en un projecte real.


Reconeixement d’FP

Preguntat sobre l’homologació de les titulacions de Formació Professional a Espanya i França, Bardina ha assegurat que amb Espanya “ja està”, i pel que fa a França “s’està en procés”. En aquest sentit, ha aprofitat l’ocasió per refermar la intenció del ministeri perquè “totes les titulacions i específicament les d’FP siguin reconegudes i homologades”. De fet, l’anterior ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, va explicar just abans de les eleccions que les titulacions a nivell acadèmic ja estaven reconegudes. En el cas d’Espanya, s’estava en espera d’“una resposta afirmativa de manera imminent” que ara ja s’ha produït.

D’altra banda, sobre la investigació de la filtració de l’examen de biologia de la Prova Oficial de Batxillerat, el secretari d’Estat ha assenyalat que encara “s’està recapitulant la informació”. Finalment, ha declarat que pròximament es reuniran amb els representants del Sindicat d’Ensenyament Públic.

Poesia urbana, roba que parla i solidaritat a prova

Què seríem nosaltres sense la poesia? I què pot tenir a veure la poesia amb l’emprenedoria?  Aquestes són dues de les preguntes que l’autor d’un dels tres projectes que s'ha presentat durant la jornada de l’emprenedoria, Dan Adran, ha llançat en demanar-li el perquè de la seva idea i l’interès que podia tenir per a una empresa. Volia conjugar art urbà i literatura. Creu que les empreses no valoren prou l’art i que optar per la poesia és molt important “per no perdre l’essència de la humanitat”. Ni més ni menys. La seva idea la va desenvolupar a Escaldes i va comptar amb el suport del Comú, posant adhesius amb fragments dels seus poemes aquí i allà com si d’uns grafitis es tractés. 

També d’allò més creatiu i laboriós ha estat el projecte d’Ariadna Gadea. En el seu cas, ha portat a terme unes dessuadores que parlen, amb missatges sobre els grans problemes de la humanitat: la pobresa, el canvi climàtic... Per això n’ha brodat dues a mà, sí, a mà, han llegit bé. De fet, va aprendre a brodar arran del projecte. Ha creat també una web on es poden veure els dissenys i està ben convençuda que per fer fructificar el projecte l’hauria de fer seu alguna empresa que es dediqués a fer brodats a màquina. Ho aconseguirà? Difícil però no impossible i si no que li diguin a Arnau Grande que ha hagut de superar mil entrebancs per reeixir en el seu: crear expressament un equip de futbol per aconseguir aportacions per al banc d’aliments de Càritas a canvi d’entrades per un partit benèfic. Difícil tenir els jugadors, els  espònsors i el públic però al final se’n va sortir aportant el seu granet de sorra per donar resposta a la pobresa a Andorra que “hi és però no es veu”.