Seguint les recomanacions del Grup d’Experts sobre l’Acció contra la Violència envers les Dones i la Violència Domèstica del Consell d’Europa (Grevio), la comissió legislativa d’Interior ha treballat els últims mesos una proposició per modificar la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica de tal manera que l’Estat esdevingui el responsable subsidiari a l’hora de satisfer les indemnitzacions pertinents a les víctimes quan els agressors siguin insolvents.
El text, que segons han explicat els representants de la comissió d’Afers Socials i Igualtat en la reunió amb la delegació del Grevio que aquests dies es troba de visita al país per poder elaborar el pertinent informe de seguiment sobre l’acompliment del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul, es troba en una fase final de redacció, i es voldria entrar a tràmit parlamentari a principis del mes de març. Es tracta de garantir que les víctimes de violència de gènere tindran cobertes aquelles despeses que el sistema de seguretat social no cobreix i quan hi ha lloc a una responsabilitat civil a la qual l’agressor no pot fer front per ser insolvent. Quan aquest disposi d’ingressos, l’Estat té dret a demanar el seu rescabalament. Es tracta que “les víctimes no estiguin subjectes, a més, a la violència econòmica”, ha manifestat la consellera socialdemòcrata, Judith Casal, que a més de ser membre de la comissió d’Afers Socials i Igualtat també ho és de la d’Interior, que és la que ha treballat el text.
Aquesta proposta s’ha consensuat entre els diferents grups parlamentaris, amb l’excepció d’Andorra Endavant, i permetrà l’aixecament de la reserva d’esmena que té feta Andorra al conveni, per la qual no aplica la part del conveni esmenada i que justament és considerar l’Estat com a responsable subsidiari de les indemnitzacions. Tant Demòcrates com Concòrdia hi estan a favor, i, en el cas del segon, la consellera Núria Segués ha destacat el rol d’organismes internacionals en aspectes com la violència domèstica i de gènere, “gràcies als quals anem avançant” i s’adopten accions i mesures que generen més empara a les víctimes. En aquest punt, la consellera d’Andorra Endavant i presidenta de la comissió d’Afers Socials, Noemí Amador, ha justificat el rebuig del seu grup, “ja que entenem que no ha de ser l’Estat qui assumeixi el pagament de les indemnitzacions a les víctimes en lloc dels agressors. Creiem fermament que el paper de l’Estat ha de ser el d’acompanyar, donar suport i protegir les víctimes, però no substituir-se a l’agressor en les seves responsabilitats”.
El focus en l’agressor
Més enllà d’aquesta futura modificació, els delegats del Grevio, Pascale Franck, Guillaume Barbe i Severina Spassova s'han interessat per qüestions sobre el ciberassetjament o l’avaluació de les polítiques públiques en l’àmbit de la violència domèstica, segons han explicat tant Casal com Segués i el demòcrata Salomó Benchluch, que a més han apuntat que des del Grevio s’havia fet notar la mancança de protocols i programes orientats a l’agressor i a garantir una reinserció segura, evitant les reincidències.
La Justícia referma el compromís per enfortir la protecció de les víctimes
Membres del Consell Superior de la Justícia i del Cos Judicial es van reunir també amb la delegació del Grevio el dimarts, una trobada que va servir per refermar el compromís institucional per enfortir la protecció de les víctimes. En aquest sentit, es van exposar el seguit de mesures adoptades, i les que s’estan treballant, en el marc de la reforma del Codi Penal i el reforç de la protecció de les víctimes de violència de gènere per “millorar l’eficàcia del sistema judicial i garantir una resposta més sensible i especialitzada”.
Així per exemple, s’ha implementat un “protocol lila” que inclou mecanismes per evitar la victimització secundària, la declaració en sales separades, l’assignació d’advocats especialitzats i l’ampliació del suport psicològic, a més del reforç de la formació dels operadors jurídics en perspectiva de gènere. També s’han creat unitats especialitzades dins la Batllia i s’ha reforçat la coordinació interinstitucional amb el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere, el departament d’Interior i la Fiscalia per garantir una resposta integral i cohesionada “des del moment de la denúncia fins a la resolució del cas”.
A més, també s’ha impulsat una campanya de sensibilització que busca conscienciar la població i facilitar la denúncia de casos de violència de gènere. D’altra banda, també es va avançar que, per millorar l’accés a la Justícia i a la transparència, “quan el nou cercador sigui operatiu”, es publicaran les dades estadístiques sobre violència de gènere al web del Consell Superior de la Justícia i “s’implementaran indicadors específics per monitorar l’eficàcia de les mesures adoptades”.
