L’expedient electrònic a la Justícia “el mes de febrer de l’any que ve s’ha de posar en marxa sí o sí”. Així de contundent es va pronunciar el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, que va exposar que perquè sigui una realitat “falta desplegar una mica el portal de serveis professionals”. La setmana passada, el Consell General aprovava la modificació de la Llei d’accés electrònic a l’Administració de justícia en aquest sentit, allargant gairebé un any l’entrada en vigor, que inicialment es preveia per aquest mes d’abril.

En aquest punt, Rossell va recordar que ja s’han signat “molts convenis” amb diferents organismes, com per exemple amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’Autoritat Financera Andorrana, la Cambra de Saigs i la Cambra de Notaris, entre d’altres, perquè es puguin fer les notificacions digitalment. Quedaran alguns convenis per signar encara, com per exemple amb els comuns, pels quals es va voler esperar que se celebressin les eleccions comunals.

“Quan tinguem tot això clar ja tindrem una feina molt important feta”, va assegurar Rossell, ja que les notificacions digitals constituiran una part significativa de l’expedient electrònic, i totes aquelles notificacions que es puguin fer dintre d’un judici es faran digitalment. Ara es fa personalment. Cal que la persona en concret, o l’advocat o el procurador es dirigeixin a la Seu de la Justícia i recullin i signin la notificació. I quan estigui en marxa l’expedient digital tot anirà per via electrònica: els documents s’enviaran en un format digital i es notificarà mitjançant un portal web  i se signarà també per via electrònica. “Amb això hi guanyarem moltíssim”, augura el president del CSJ, i “farà que tot això vagi molt més ràpid i sigui molt més àgil”.


Tota aquesta “maquinària” “significarà un gran avenç”, i segons Rossell el programari ja està construït i falta que el propi CSJ aprovi la norma tècnica que ho desenvolupa.


“Més ràpid i àgil”
No només la posada en marxa de l’expedient electrònic contribuirà que la Justícia vagi “més ràpid” i sigui “més àgil”. El futur codi de procediment penal, que la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, té damunt la taula també ha de tenir aquest objectiu, que ja ha complert el nou codi de procediment civil. Segons el president del CSJ, les causes que es tramiten per aquest “van molt més ràpides que les altres”, que les que han de seguir el procediment antic. De fet, Rossell encara afegeix que el que es tramita amb l’antiga norma “està encallat allà”, mentre que les noves tramitacions van avançant a un ritme “molt més ràpid”. 

Això és perquè la norma processal ha fet que els assumptes “es tramitin d’una manera diferent i millor”. En part això és així perquè “abans era tot per escrit i ara es fa tot oral”, i “això també fa que les coses van més ràpid”.

És un canvi que també es vol introduir en el nou codi de procediment penal amb què treballa el Govern. Evidentment hi haurà causes que tindran un ritme diferent, com quan hi ha comissions rogatòries internacionals, que fan que sigui difícil que es pugui tramitar de manera ràpida, però la voluntat és que les instruccions “fossin més ràpides”, basades en una recollida de “vestigis” que faria la policia, amb un “batlle de garanties, evidentment”, i que tot plegat arribés al tribunal, que “és el lloc on s’hauria de practicar la prova”. 

Aquest és “el sistema modern d’avui en dia, que funciona una mica arreu al món, als països occidentals democràtics”, apuntava Rossell, que hi afegia, però, que el Codi de procediment penal “s’ha de fer tot nou” i que els canvis que s’hi vulguin fer “és una qüestió que a mi no em pertoca en aquests moments” i en tot cas “correspon a la ministra i als consellers generals”.

Una bossa d’interins “no funciona a la carrera judicial”
Al CSJ fan falta entre 2 i 4 persones, segons el seu president, Josep Maria Rossell, que no es podran cobrir fins que es disposi del pressupost del 2025, ja que no estan contemplades en el pressupost actual. Però són algunes més les vacants dins els òrgans jurisdiccionals, i en les darreres convocatòries de magistrats, fiscals i secretaris judicials hi ha hagut problemes per cobrir totes les places vacants, i de tant en tant també es produeixen baixes laborals, que contribueixen a l’alentiment de la Justícia. Ara bé, que la Justícia disposés d’una bossa d’interins, com té per exemple el cos d’Educació per als diferents nivells, “no veig que sigui una solució”. “Això funciona pel que és els funcionaris, però no dins la carrera judicial”, apuntava Rossell tot dient que “el que no pots fer és dir-li a la persona que ha guanyat la plaça que va a una bossa i s’hi queda uns anys i quan la necessitem ja la vindrem a buscar. Aquella persona dirà que s’ha de guanyar la vida”. D’altra banda, la norma sí que preveu una bossa de jubilats, a la qual “actualment no tenim ningú”.