L’os bru es troba en expansió al Pirineu. Dels onze indicis de presència d’aquest animal registrats l’any passat a Andorra, tots corresponen al mateix animal. Primer, a l’abril, es van apreciar petjades sobre neu a la zona d’Incles i Ransol, i després es va desplaçar cap a Sorteny, on gràcies al fototrampeig es va poder veure i es van recollir mostres de pèls i excrements. Es diu Tuc, és un mascle de 7 anys, per tant és adult, però jove entre els adults, ja que poden arribar als 20 o 25 anys. Pels vídeos que han gravat els banders, se sap que fa 1,90 metres d’alçada i pesa uns 250 quilos. Viu entre el Pallars i l’Arieja, tot i que segurament encara està en període de buscar territori fix. Per això entra i surt d’Andorra. De moment, no se l’ha vinculat amb cap atac ni a la ramaderia ni als humans. “Passa desapercebut, és discret, es mou de nit i ningú el va veure, fins i tot sabem que va passar pel costat d’un ramat i no va fer res, no és gens problemàtic”, assegura el cap de banders, Ferran Teixidó. Cada os té la seva personalitat i es comporta d’una manera diferent, una mica com les persones, i sobretot són més perillosos si es tracta d’una femella amb cadells. Així, com és el cas, no tots els ossos són conflictius.

Com que és una espècie en perill d’extinció i reintroduïda, eliminar-lo està considerat un delicte penal, tant a Andorra com als països del voltant. Fa poc, després de molts anys, se n’ha detectat un exemplar a l’Alt Urgell, però no es preveu que arribi a Andorra, un territori amb molta presència humana, fet que dificulta l’establiment de l’os. “La situació està controlada, però hem d’estar preparats per a tot i fer un bon seguiment amb les eines que tenim disponibles, uns protocols que preveuen totes les situacions i també ens hem format a llocs com Cantàbria, Lleó i Itàlia”, va afirmar Teixidó. 

Les femelles s’expandeixen
Els banders expliquen que, a causa del bon temps, els ossos han acabat la hibernació abans d’hora i ja s’estan movent. Igualment, preveuen que enguany augmentin els indicis detectats i en el futur el nombre d’exemplars al conjunt del Pirineu, ja que no tenen depredadors naturals. Amb aquesta situació, les femelles, que fins ara estaven centrades en una zona, tendeixen a expandir-se, tot i que difícilment tindran cries al Principat. Ara bé, existeix la possibilitat que entri al país algun altre exemplar que no sigui el Tuc, tot i que “serà difícil que això passi”, va preveure el cap de banders.