Els serveis de Salut Mental treballen en una millor coordinació amb serveis externs, incloent-hi col·laboracions amb serveis judicials i policials, per optimitzar la resposta en situacions de crisi. Així ho posa en relleu la ministra de Salut, Helena Mas, en la resposta a la pregunta de la presidenta suplent del grup parlamentari Andorra Endavant, Noemí Amador, sobre la millora i supervisió d'aquests serveis.

Per a aquesta millora es considera que la formació contínua del personal sanitari és clau per ajudar a implementar el model de contenció zero, que busca reduir l’ús de mesures restrictives, excepte en casos estrictament necessaris. En aquest sentit, Mas exposa que el SAAS elabora cada any un Pla de formació anual per promoure la formació contínua de tot el personal. A més, es promou la revisió i actualització periòdica dels protocols per garantir que s’adaptin a les necessitats actuals dels pacients. 

En l’àmbit de l’atenció centrada en el pacient s’ha promogut sistemes de seguiment
ambulatori tant des del Centre de Salut Mental d’Adults, com des del Centre de Salut
Mental d’Infantojuvenil, que faciliten la integració del pacient en el seu entorn. Aquesta
atenció també es reforça, amb millores en elements de seguretat i l’ampliació de recursos disponibles, com la implementació d’un programa de gestió telefònica per fer seguiment de pacients amb risc d’autòlisi després de l’alta hospitalària.

Pel que fa als internaments forçosos a la quarta planta, Mas explica que s’apliquen en situacions excepcionals en què la salut o la integritat del pacient o de tercers estigui en risc. Es tracta d'uns ingressos que poden ser urgents o programats i s’han de comunicar a la Batllia dins de les primeres 24 hores. La Batllia disposa de fins a 72 hores per validar la mesura, incloent-hi casos de menors d’edat sense consentiment parental. 

I què passa si la família rebutja l'ingrés? En aquest cas, es tramita una petició a la Batllia per autoritzar-lo amb supervisió per part del psiquiatre responsable, l’equip mèdic i el marc legal establert. Segons exposa Mas, quan cal una opinió mèdica forense, especialment en casos d’activació de càmeres de vigilància per seguretat o en internaments forçosos, se sol·licita autorització judicial. En situacions d’urgència, quan hi ha un risc immediat, es pot actuar sense autorització prèvia, però és imprescindible sol·licitar la ratificació judicial en un termini màxim de 24 hores. Aquest procediment assegura l’equilibri entre la protecció del pacient i el respecte als drets, la dignitat i l’autonomia del pacient en tot moment. 

I per evitar els abusos sexuals i les agressions entre interns?

Amador pregunta què es fa per evitar els abusos sexuals i les agressions entre els ingressats a Salut Mental. Mas respon que es fan "avaluacions rigoroses dels
pacients per identificar possibles conflictes i minimitzar riscos". Unes avaluacions que inclouen valoracions i seguiments facultatius diaris, supervisió per part del personal d’infermeria, ús d’habitacions individuals en casos específics, sistema de vigilància permanent i regulació dels espais comuns.

A nivell d'instal·lacions, la ministra detalla que es compta amb una infraestructura de seguretat especial, que inclou sistemes de doble porta, finestres protegides i espais especialment condicionats per evitar riscos. També es duen a terme controls rigorosos dels objectes personals i es retiren articles que puguin ser perillosos, com cordons, objectes tallants o tòxics, per evitar incidents. A més, si es creu adequat es posa en marxa el protocol d’activació de càmeres de vigilància i el de maneig de la restricció física, entre d'altres.