Els comuns, sense Encamp, han autoritzat la construcció d’un total d’1.223.978,06 metres quadrats els últims cinc anys (vora 175 estadis de futbol), dels quals en 348.252,67 encara no s’ha notificat l’inici dels treballs (equivalent a encara no 50 estadis) i 778.992,76 (uns 111 estadis) han començat però no s’han acabat. Així es desprèn de les dades que des de les diferents corporacions comunals s’han facilitat a demanda del Consell General, encara que no es compten les xifres d’Encamp, de les quals també es pot extreure que el sostre construïble (aquí sense dades ni d’Encamp ni de Sant Julià de Lòria) arriba als 16.814.885 metres quadrats (equivalent a més de 2.400 estadis de futbol) d’acord amb els plans d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) vigents. Val a advertir que recopilar dades sovint és difícil, i potser encara més quan es parla de construcció, de superfície autoritzada i de sostres de creixement. I a més cal tenir en compte que no tots els comuns les comptabilitzen ni les presenten de la mateixa manera, i alguns donen les xifres agregades i fins a finals d’aquest estiu passat, d’altres només fins el 2023 i d’altres ho desglossen any a any. Però malgrat tot, permeten fer-se una idea de cap a on està anant l’urbanisme del país.

Des de la Comissió Legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient el passat mes de juliol s’adreçava als comuns una demanda d’informació per tal de saber el nombre de metres quadrats d’obres de nova planta que s’havien autoritzat des del 2019; de quants no s’havia rebut notificació d’inici dels treballs; quants ja havien començat però el comú no n’havia emès el certificat final d’obra, i quin era el sostre, a títol orientatiu, que els respectius POUP vigents permeten autoritzar en sòl urbà consolidat i no consolidat i en sòl urbanitzable. Les dades que se n’han obtingut han de servir per obtenir una visió panoràmica i objectiva sobre l’estat de l’urbanisme a Andorra i conèixer quin percentatge del territori del país està lliure de sol·licituds de construcció en l’actualitat. A més, han de permetre encarar els treballs de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) i que, juntament amb els resultats dels estudis de capacitat de càrrega màxima de les parròquies, haurien de permetre analitzar, reflexionar i planificar el model de creixement futur del Principat. Precisament per abordar els treballs de reforma de la llei del sòl, la setmana passada els presidents dels grups parlamentaris i el conseller no adscrit sol·licitaven la constitució d’una comissió d’estudi, els treballs de la qual hauran d’acabar com a molt tard el 4 de juny del 2025.

La parròquia on més es pot créixer, segons les dades facilitades (recordem que no disposem de les dades d’Encamp ni de Sant Julià per a aquest aspecte), és la de Canillo, amb més de 5,5 milions de metres quadrats. La segueix la Massana, amb poc més de 5 milions. A continuació, Andorra la Vella, amb 3,3 milions de metres quadrats que encara es podrien construir, i Ordino, que segons el POUP vigent se’n podrien construir més de 3,5 milions però que amb la darrera revisió, pendent encara d’aprovar, es reduiria a menys d’un milió. Llavors, per sobre hi hauria Escaldes-Engordany, que pot construir encara sobre una superfície de prop d’1,7 milions de metres quadrats.

Justament, Escaldes és la parròquia on més superfície autoritzada manca per començar a construir. Concretament, té gairebé 113.000 metres quadrats autoritzats dels quals no s’ha notificat l’inici de les obres. La Massana és la segona parròquia en aquest particular rànquing, amb 85.643,87 metres autoritzats i pendents de construir, i la segueix Andorra la Vella amb 70.126,96. És justament aquí on hi ha el màxim de superfície autoritzada, amb 326.549,71 metres quadrats. Segueixen Escaldes-Engordany, amb 293.331,59 metres, i La Massana, amb 215.793,13 metres quadrats. Ordino, amb 145.342,17 metres quadrats, Sant Julià, amb 130.242,92, i Canillo, amb 112.718,54 metres quadrats.