De no tenir res ni al país ni a la vora, d’haver d’anar a Lleida, Sant Boi de Llobregat, Saragossa o València a poder disposar d’un recurs de salut mental a 10 quilòmetres de distància, hi ha “una millora significativa”. D’aquí que el centre de salut mental que es farà a l’antic seminari de la Seu d’Urgell a iniciativa del bisbat sigui percebut pel cap de Salut Mental, Carlos Mur, com “una oportunitat” perquè suposa la incorporació de places adients per a persones que se’n podrien beneficiar. “Davant d’un punt de partida d’una precarietat important, qualsevol pas és una millora clara”, remarca, tot i que entén que seria preferible que la inversió en un centre  d’aquest tipus es fes aquí.  

Segons Mur, aquesta precarietat es posa en evidència si es té en compte que al país no hi ha una unitat de subaguts d’hospitalització, per exemple, la qual cosa provoca una sobrecàrrega tant per a hospital de dia com per a les famílies que han de conviure amb persones que estan en una hospitalització parcial. A més, recorda que al país tampoc no hi ha ni unitats de tractament i rehabilitació de mitjana estada ni una unitat residencial de llarga estada. En aquest sentit, exposa que actualment “tenim 38 persones que estan a fora i moltes persones que estan en pensions i hotels en seguiment comunitari a Andorra”. 

Pisos per a dones
Pel que fa a la unitat d’habitatge específic que es construirà en dues plantes de l’edifici on està ubicat el centre residencial d’educació intensiva (CREI), Carlos Mur ho valora de manera molt positiva i ho qualifica també d’“oportunitat”. En aquest cas, perquè “al país no tenim cap pis tutelat per a dones”. El cap de Salut Mental considera que “hem d’anar per aquí”, ja que ara mateix només es compta amb dos pisos tutelats de sis places per a homes gràcies a la Fundació Aurora Farnés i Padreny que permet tenir un recurs per a usuaris amb un trastorn mental greu que tenen un grau d’autonomia suficient. 

Segons Mur, es tracta de persones que podrien anar a viure a un habitatge propi “sense ocupar un pis tutelat”. En aquest sentit, assenyala que aquests usuaris es podrien beneficiar dels pisos de protecció pública de la Casa Aristot Mora, però  “malauradament han quedat exclosos”, per la qual cosa no s’han pogut incorporar nous usuaris als pisos tutelats. 

Protocol de retorn
Les associacions de salut mental i addiccions fa temps que reclamen uns protocols adequats per assegurar el seguiment de les persones que han estat ingressades en un centre de salut mental de fora del país. En relació amb això, Mur explica que estan començant a implementar el pla de retorn d’aquestes persones, que es comença a preparar fins quatre mesos abans de l’alta amb videotrucades de coordinació amb el centre. Aquest pla de retorn inclou una valoració mèdica prèvia al moment de reinclusió en els programes de salut mental i de la Unitat de Conductes Addictives (UCA). A més, en les darreres setmanes d’estada al centre es realitzen els tests i l’orientació tant mèdica com psicològica dels casos i es procura que el pacient tingui designats aquí el metge de capçalera, el psiquiatre i psicòleg referents.

Increment de la intervenció psiquiàtrica i psicològica a la presó
La intervenció psiquiàtrica i psicològica al centre penitenciari ha augmentat. Segons Mur, s’ha passat d’una atenció de 4 hores a 8 de psiquiatre i de 8 a 20 hores de psicòleg a la setmana. Aquest increment ha permès posar en marxa avaluacions psicomètriques i grups terapèutics de prevenció de recaigudes al consum de tòxics. Pel cap de Salut Mental, el fet de compartir la mancança del control d’impulsos i les emocions i el programa de sensibilització i suport per a les persones amb addiccions “és un pas important”. També s’ha posat en funcionament una unitat de salut mental penitenciària on una persona declarada inimputable per un batlle pugui estar ingressada en compliment d’una mesura de seguretat alternativa en un mòdul on pugui rebre el tractament que necessita. Actualment hi ha ingressades dues persones amb trastorns o malalties greus i “en només poques setmanes ja s’ha notat la seva millora”.