El Centre de Tractament de Residus de la Comella (CTR) va rebre, al llarg del 2023, un total de 49.284,15 tones de residus, de les quals en va exportar per al seu tractament fora de les fronteres andorranes 634,42 i la resta, 48.713,66, van ser revaloritzades aquí. Això és un 3,7% menys que els residus tractats durant l’any anterior, quan van superar les 50.500 tones. Així es desprèn de les dades de resum de l’activitat corresponent al 2023 fetes públiques al web de Ctrasa, encarregada de la gestió de la planta de tractament de residus, i de l’Informe anual de la Comissió d’Informació i Vigilància de l’exercici 2022.

Del total dels residus tractats el 2023, la majoria corresponien a RSU (residus sòlids urbans), els que es generen a les llars. Concretament van ser 35.232,77 tones, el que equival al 72,3% del total. A aquests cal sumar-hi les 7.906,61 tones (el 16,2%) de residus assimilables a urbans (RAU), de composició similar als RSU provinents d’indústries i comerços. En una proporció molt menor es van tractar fangs humits, procedents de les depuradores del país. Concretament van ser 4.189,24 tones (8,6%). Ja a més distància hi ha els efluents (aigües residuals de la pròpia planta de tractament tèrmic de residus), amb 818 tones (1,7%); els residus carnis, amb 489,61 tones (1%), i els de tipus sanitari, amb 66,41 tones (0,14%).

La disminució del total de residus tractats s’explica per la davallada dels RSU, del -5,7%, i dels residus sanitaris, del -22,8%. Per contra, experimenten augments els RAU tractats (+0,5%), els residus carnis (+6,2%) i els efluents (+9%).

Importació de residus
Pel que fa als residus rebuts pel Centre de Tractament de Residus que gestiona Ctrasa, més de la meitat, el 55,85% eren RSU i un 17,16% eren residus importats de la Cerdanya. Una proporció similar, del 16,04%, correspon a RAU. Els fangs provinents de les depuradores van representar el 4,7% dels residus rebuts a la planta de tractament i un 1,08% va ser residu carni. Val a destacar que es van rebre prop de 18 tones d’altres residus (el 0,03% del total), on s’inclouen aliments caducats, residus biodegradables, alcohols i d’altres.

Per contra, des de Ctrasa es van exportar 634,42 tones de residus: 592,10 de fangs humits i 42,32 de carnis. A aquests cal sumar-hi els residus fruit de la revalorització energètica (cendres, ferralla i escòries). I cal tenir en compte també que hi ha d’altres residus, com els provinents de la recollida selectiva, que també s’exporten, però sense passar per Ctrasa. asa.

La revalorització
Mentre una part dels residus rebuts s’exporta a plantes de tractament més especialitzades, la gran part (el 98,8%) es revaloritza energèticament. I el resultat d’aquesta revalorització es tradueix en 16.607,91MWh d’energia elèctrica i altres 14.322,83 MWh d’energia tèrmica venudes a Forces Elèctriques d’Andorra (Feda). Mentre l’electricitat venuda ha disminuït (el 2022 es van produir 18.760 MWh), la producció d’energia tèrmica per a la xarxa de calor ha augmentat (l’any anterior tan sols van ser 11.440,54 MWh) segons les dades que consten recollides a l’Informe anual que elabora la Comissió d’Informació i Vigilància del CTR.

D’altra banda, de la revalorització energètica també se n’extreuen escòries (rebuig del procés de combustió dels residus), cendres i ferralla. Les primeres van ser les més quantioses, doncs se’n van produir 7.295,76 tones al llarg de l’any, seguides de les cendres, amb 1.223,83 tones. De ferralla se’n van extreure 616,64 tones. Aquests residus van ser exportats a centres especialitzats en el tractament d’aquests residus. Si es comparen amb els resultats de l’any 2022, de tots tres elements se’n van obtenir xifres inferiors. Unes 200 tones menys de cendres, 300 d’escòries i una cinquantena de ferralla.

Del resum de Ctrasa també es desprèn que el forn va estar en funcionament 8.760 hores en total mentre va estar apagat per aturada programada durant 932 hores i altres 105 fruit d’alguna incidència.