El Comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat en sessió extraordinària de consell de comú la suspensió de les llicències urbanístiques i parcel·lacions en terrenys privats. La mesura s'ha pres aquest dijous perquè els estudis de càrrega indiquen que hi ha alguns equipaments que estan al límit del seu funcionament i perquè la suspensió de llicències d'obres en altres parròquies ha generat un efecte crida a la parròquia laurediana per tirar endavant promocions immobiliàries. Davant d'això, l'equip comunal s'ha vist obligat a frenar la pressió urbanística que estava experimentant la localitat. La sessió es va convocar d'urgència amb 24 hores d'antelació. Aquest fet ha propiciat que el grup a l'oposició s'hagi abstingut davant d'aquesta mesura, ja que consideren que no tenen prou informació al respecte.
"És una mesura anticipatòria que ens permetrà, de manera pausada, ordenada i consultiva, revisar el pla d'ordenament urbanístic de Sant Julià de Lòria", ha assegurat el cònsol de la parròquia, Cerni Cairat. Els estudis de càrrega mostren que Sant Julià de Lòria encara té possibilitats de creixement, però també indiquen que els col·lectors d'aigües residuals secundaris d'Aixirivall o el general del Govern estan prop del límit de la seva saturació. Alhora, els documents exposen que hi ha manca d'aigua en el quart de Nagol per assumir creixements.
Tot plegat, sumat a la pressió urbanística, ha estat el detonant per aprovar aquesta suspensió. "Tot i que Sant Julià no està patint la voràgine constructiva que estan patint altres parròquies, sí que corríem el risc, si no s'aplicaven aquestes mesures, que acabés succeint el que ha passat en altres llocs del país", ha relatat el cònsol. L'augment de llicències tramitades no és "molt significatiu", però sí que s'ha detectat un "moviment de promotors i immobiliaris amb l'interès de desenvolupar molts plans parcials de cop a Sant Julià", ha posat de manifest Cairat, qui ha demanat celeritat al Govern i els consellers del Consell General perquè s'aprovi la llei òmnibus per tal que "freni tota aquesta demanda". "Comencem a veure que els recursos naturals estan molt tensionats. L'administració té la responsabilitat d'establir un marc de desenvolupament que respecti les persones el territori i el nostre desenvolupament", ha asseverat Cairat.
Per la seva banda, el conseller de l'oposició, Josep Majoral, ha lamentat que "aquesta sessió extraordinària es convoca ahir i, per tant, la informació ens arriba ahir. No és una informació senzilla d'analitzar". El grup s'ha abstingut no per la problemàtica general del creixement desmesurat, sinó "per les formes que s'han tingut". "Abans d'aixecar la mà en un ple de comú sense saber el què comporta aixecar la mà hem preferit tenir una posició neutra i expectants a què portarà aquestes decisions que s'han pres", ha detallat el conseller.
Superàvit de 3 milions
A banda d'aquest punt, el comú també ha celebrat una sessió de consell de comú que ha estat marcada per l'aprovació del pressupost del 2025. Aquest contempla un superàvit d'uns tres milions d'euros, tot i que no s'hi ha encabit el crèdit extraordinari per finançar les despeses pendents per reformar els auditoris del Centre Cultural Lauredià. El comú preveu que cap a la primavera es pugui aprovar aquest crèdit extraordinari. Les obres de remodelació de la recent inaugurada instal·lació, entre altres, fan preveure a la corporació que hi haurà un edeutament del 64% a finals del mandat, concretament el 2027.
L'oposició s'hi ha abstingut perquè consideren que és un pressupost de "tràmit" i de "gestió" i que "té poca visió de creixement. Des de la minoria, s'opina que bona part de les principals partides que inclou l'exercici s'arrosseguen d'altres legislatures. "Trobo a faltar partides que marquin una visió de parròquia de com la dinamitzem a mitjà termini", ha justificat Majoral sobre l'abstenció.
Cairat ha replicat que el pressupost contempla partides molt destacades com la transferència de capitals a la fundació Laurus per començar a vestir els pisos per a la gent gran o una remodelació de l'entorn urbà, com la plaça Canonge. També hi ha previst tirar endavant altres projectes, com poden ser la construcció d'una nova deixalleria i un nou magatzem comunal o la remodelació del parc del Prat del Senzill. Aquest nou equipament que es vol edificar permetrà tenir espais amb més capacitat, més moderns i hi haurà un estalvi econòmic perquè ara mateix alguns serveis paguen un lloguer en diferents edificis. També hi haurà millores en carreteres secundàries d'accés al quart d'Aubinyà i Juverri i també millores en la calçada de Fontaneda. "Pensar un pressupost de tràmit em sembla agosarat i injustificat", ha respost Cairat a Majoral. La previsió d'ingressos és d'uns 23,6 milions d'euros, mentre que les despeses són de 20,4 milions.
Teletreball, sí condicionat
Un altre punt ratificat durant la sessió ha estat el reglament que permet efectuar teletreball a tots aquells empleats que treballen al comú. Fins ara l'ens comunal no comptava amb una normativa d'aquesta classe, tret de la que es va regular durant la pandèmia a causa de la Covid-19. Ara, amb la seva aprovació, els treballadors podran treballar telemàticament sempre que la seva professió ho permeti.
Novament, l'oposició s'ha abstingut en aquest punt. "No estem en desacord, però no estem d'acord amb tots els punts, vam fer arribar unes esmenes que no s'han considerat", ha esmentat la consellera a l'oposició, Sandra de la Rosa. Per la seva banda, la consellera de gestió de persones, Teresa Areny, ha mencionat que algunes de les propostes plantejades per l'oposició les van incloure i també ha assegurat que supervisaran amb lupa tots els casos, però que també s'ha de confiar amb el bon ús de teletreball que en faran els professionals.
I és aquesta premissa una de les qüestions més criticades per l'oposició. "Estem a favor sempre que sigui necessari, com cuidar un familiar que està malalt", ha emfatitzat Majoral, que ha agregat: "Fer teletreball fora del país em sorprèn, que puguem anar tot un any a la platja no deixa de sorprendre'm". En aquest sentit, el conseller ha recordat que les principals multinacionals del món estan eliminant la possibilitat de treballar a distància. "Preveiem aplicar el reglament amb un estricte control, s'analitzarà cas per cas i hi ha d'haver una justificació de motius prou important per permetre el teletreball", ha deixat clar el cònsol, que ha agregat: "L'oposició tendeix a maximitzar o fer demagògia amb alguns temes, però en cap cas serà una defugida de treballadors públics i de les seves obligacions, hi haurà mecanismes de supervisió".
D'altra banda, també s'han aprovat per unanimitat el pla d'igualtat de gènere del comú, que ha de servir per eliminar aquelles desigualtats en matèria de gènere. També s'ha donat llum verda a una nova línia de crèdit per la societat Camprabassa, l'empresa gestora de Naturland. Es dotarà d'una partida de 670.000 euros per a despeses corrents, noves inversions i millores en el parc d'aventures.
