11.575 persones estaven en risc de pobresa el 2023. Aquesta és la dada concreta que recull l’estudi del cost de la vida a Andorra, que va presentar la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, divendres passat i del qual ahir ja es va oferir un tast, sense tenir però l’informe a les mans, cosa que avui sí que tenim. Així doncs, ara es pot precisar que els ingressos anuals adequats per a una llar d’un adult al país se situen entre els 16.000 i els 19.000 euros comptant les despeses essencials com ara l’alimentació, el vestit, el calçat i també l’habitatge i alguns extres. 

Afinant encara més, en el cas de les llars d’un adult aquest llindar se situa just per sobre dels 16.100 euros, fet que comporta una taxa de risc de pobresa del 13,6%.

I no, no es tracta de tornar enrere, sinó de copsar millor la xifra amb la qual s’obre aquesta informació. I és que des d’una aproximació als ingressos que entren a les llars del país per mitjà de l’enquesta a beneficiaris de prestacions socials, que segons Marsol es va fer a 200 persones, es conclou que més d’11.000 persones estaven en risc de pobresa l’any passat. I, concretament, segons el tipus de llar es repartien de la manera següent: d’un adult n’hi havia 2.502; d’un adult amb persones dependents, 1.336; de dos o més adults amb persones dependents, 3.427; i de dos o més adults sense persones dependents, 4.310. 

Tenint ara en compte els indicadors de desigualtat, el nivell de desigualtat va augmentar l’any 2023 si es compara amb els dos anys anteriors. I si per al global de la població el 7,3% es troba en situació de pobresa material severa, quan es consideren les dades dels beneficiaris de prestacions socials, aquest percentatge suposa un 79,6%.

Les llars amb un adult amb fills ho tenen difícil
Es tracta d’una conclusió que des de fa anys queda recollida quan es presenten els resultats de l’Observatori de cada semestre que s’lebora des d’Andorra Recerca + Innovació però que també reflecteix ara l’estudi sobre el cost de la vida. A quin tipus de llars els costa més arribar a finals de mes? Doncs a les que hi viu un adult o bé un adult amb persones dependents. 

Cenyint-nos a l’any  2023, el 31,7% de la població arribava amb dificultats a finals de mes, mentre que el 66,4% ho feia amb facilitat. I, com s’ha dit, les persones que hi arribaven amb més dificultats eren les que vivien en llars formades per un adult amb persones dependents (68,1%), seguides per les que hi vivia un adult (34,5%), dos o més adults amb persones dependents (29,7%) i dos o més adults sense persones dependents (31,7%). 

Per contra, les persones que arribaven a finals de mes amb més facilitats eren les que vivien en llars formades per dos o més adults sense persones dependents (71,6%).

Més sobrecàrrega si el pis és de lloguer que de compra
El percentatge de població amb sobrecàrrega pels costos de l’habitatge a Andorra va ser més elevat que als països veïns el 2023. Així, mentre al Principat s’enfilava al 10,5%, a Espanya era del 8,2% i a França del 6,5%. Si ens fixem ara en el conjunt de la Unió Europea es va situar en el 8,9%. El motiu, segons recull l’estudi del cost de la vida elaborat pel Govern, és que aquí el percentatge d’habitatges de lloguer és més elevat si es compara amb la resta de països. En aquest sentit, cal tenir en compte que dos terços (63,5%) de la població andorrana viu en una llar de lloguer. 

Si se circumscriu la comparació amb la sobrecàrrega de costos de l’habitatge de lloguer, a Andorra era l’any 2023 del 13,8%, un percentatge inferior al de França (15,1%) i al Espanya (24,2%) i igualment  es trobava per sota de la mitjana de la Unió Europea, que era de 17,5%.

Si el que suposa el cost de la sobrecàrrega pels costos de l’habitatge té en compte si és de compra o lloguer la despesa es redueix a menys de la meitat. Almenys això és el que queda reflectit a l’informe. Així, tenim que si es tractava d’una propietat amb hipoteca era del 4,5% i si la propietat era sense hipoteca, del 5%.