“Una nova pandèmia pot aparèixer en qualsevol moment”. Així s'ha pronunciat avui el metge pediatre especialitzat en pneumologia, Gerardo Vizmanos, que ha presentat a la sala d’actes d’Andbank d’Escaldes-Engordany un estudi científic que ha costat quatre anys de fer però que encara no està publicat a la revista corresponent i per això només se’n van avançar algunes pinzellades, de caràcter tècnic i adreçades al col·lectiu sanitari, una part del qual va estar present a la seva exposició. “De pandèmies n’hi ha hagut tota la vida, fins i tot enguany n’hem tingut una que no se n’ha parlat, ja que no és ni molt menys tan greu, i actuen en onades i cicles, tot i que els models dels epidemiòlegs no es defineixen”, ha afirmat Vizmanos.

D’entrada, l’autor del treball ha apuntat que la taxa de mortalitat durant la Covid va donar lloc a tres vegades més de morts que les esperades. A més, van tenir lloc entre 200 i 300 defuncions per cada 100.000 habitants, una situació que es podria definir com “de guerra”, ha assegurat. Ha recordat que hi va haver varietat de símptomes, des de banals fins a molt greus, amb una resposta corporal innata i adaptativa, que va controlar o no la infecció. En definitiva, “una tempesta de citoquines”, els missatgers intercel·lulars que alliberen proteïnes, la base del sistema immunològic.

A l’inici de la pandèmia, l’estudi va suposar el seguiment d’un total de 117 pacients, amb recollida de mostres des del dia 0, el 7 i el 28. En concret, hi van participar 82 pacients de l’UCI (amb majoria d’homes amb sobrepès), 27 de planta i 8 d’atenció primària. Segons l’autor, s’extreuen tres conclusions. La primera, a Andorra es pot fer ciència de “primera línia”, el que dona un missatge a futurs investigadors. La segona, s’han confirmat dades que ja estaven publicades, així que “no hem descobert res”, però “confirmem que la Covid provoca aquesta tempesta, amb una inflamació descontrolada que ens ha permès mesurar els paràmetres inflamatoris”. I la tercera, “amb un lot de reconeixement d’aquestes substàncies, podríem dirigir millor els tractaments”. Així, segons Vizmanos, “el que sí que hem confirmat és que una de les substàncies que hem mesurat de les citoquines que es disparen en qualsevol fenomen infecciós, ho feien amb més intensitat durant la Covid”.

Si ens fixem en la pandèmia a Andorra, presenta “unes característiques pròpies, com ara l’absència de contaminació i la qualitat de l’aire que no es poden extrapolar a altres llocs”, però, tot i això, “els resultats no van ser diferents, no va tenir una afectació”, ha precisat l’autor.