Una de cada quatre dones ateses pel servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere reprenen la relació amb la seva parella. Entre un 20 i un 25%, concretament. Es tracta d’una xifra extreta de les atencions realitzades pel servei dels darrers tres anys. Tot i aquesta represa de la relació, no per això les dones es desvinculen d’aquest recurs. Aquesta és una de les dades que recull la resposta de la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, a les preguntes de la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, sobre el funcionament dels protocols activats en els casos de violència de gènere.
Pel que fa al registre dels casos atesos, Cadena posa en relleu la importància de la història social compartida, “una aplicació informàtica de referència dels serveis socials”. En aquesta plataforma consten les dades de contacte de la víctima, els professionals de referència, la documentació rellevant del cas en qüestió i tot el seguiment que se’n fa. La importància d’aquesta eina ve donada perquè “permet que no s’hagi de revictimitzar la dona” fent que no hagi d’explicar la seva situació una i altra vegada. També permet fer un traspàs de la informació si hi ha un canvi de professional. A més, s’assegura que tota aquesta informació s’emmagatzema amb les mesures de protecció per a les dades sensibles i garantint la màxima confidencialitat.
Quant als protocols pròpiament dits, en la resposta es detalla que en el cas del Codi Lila que es pot activar en l’àmbit sanitari, no s’activa quan les dones que han patit violència de gènere són menors de 18 anys. Llavors, es posen en funcionament el protocol d’actuació immediata i el de notificació i actuació social de les situacions de risc d’infants i adolescents. A més, Cadena recorda que el Codi Lila el poden activar tant les víctimes com els professionals sanitaris que detectin una situació de violència de gènere independentment que la dona ho hagi fet o no.
El Govern veu amb bons ulls la indemnització subsidiària de les víctimes
El Govern veu amb bons ulls un mecanisme d’indemnització i de suport econòmic per a les víctimes de violència de gènere i domèstica, i per això ha emès el seu criteri favorable a la presa en consideració de la proposició per modificar la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica presentat per tots els grups parlamentaris amb l’excepció d’Andorra Endavant. Segons el ministre portaveu, Guillem Casal, s’entén que les prestacions, amb caràcter subsidiari, “no desvirtuen” el principi pel qual l’autor del delicte s’ha de responsabilitzar dels danys causats, ja que l’Executiu haurà de rescabalar-se i reclamar la despesa a la part agressora. Casal ha defensat que el criteri no es fonamenta en termes econòmics, sinó que és una qüestió de “justícia social”. A més, permet complir amb les recomanacions d’organismes internacionals com el Consell d’Europa.
