Després de més d’un any d’entrada en funcionament, Casa Aristot Mora s’ha quedat petita, ja que actualment acumula una llista d’espera de 25 persones i 11 estan pendents de resolució. Per solucionar-ho, les autoritats pertinents –el Govern i l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH)– reclamen la construcció d’un nou edifici a partir de la col·laboració publicoprivada, com és el cas, o bé obren la porta que una part dels pisos a preu assequible que s’estan construint o que estan en projecte estiguin destinats a l’habitatge social, tot i que no concreten en quin percentatge.

“És bo que aquest edifici sigui la nau insígnia i a veure si animem altres associacions per tirar endavant aquest tipus de projectes i en podem veure algun altre ben aviat, ja que seria bo que poguéssim cobrir les necessitats de la llista d’espera, però tampoc crec que en calguin molts més al país”, ha afirmat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. En aquest sentit, ha revelat que des d’Afers Socials s’està treballant “en alguna parròquia”, ja que “hi ha persones vulnerables que cal que les puguem acompanyar perquè tinguin més oportunitats”.

Segons la integrant del comitè director de l’INH, Marta Alberch –i futura presidenta–, “com diu Marsol, en un altre edifici semblant a aquest o buscant 30 places més es podria donar sortida a la llista d’espera, tot i que això no donaria mai per resoltes les necessitats, perquè sempre poden sorgir altres dificultats”.

Pel que fa al percentatge que es podria destinar a habitatge social en els pisos de preu assequible, Marsol ha precisat que “primer hem d’esperar quanta gent s’hi registra, i a partir d’aquí, el reglament s’haurà d’anar adaptant per acabar de definir si fem algun canvi per donar-hi cobertura i busquem un model més específic per a aquesta funció”.

En el cas dels pisos de l’hotel Àrtic, la ministra d’Habitatge ha avançat que a finals de juliol se signarà l’escriptura definitiva i se cedirà la gestió de l’INH perquè faci l’oferta als inscrits que consideri que compleixen els requisits, perquè “hi entrin de seguida que tot estigui acabat”.

Marsol i Alberch han fet aquestes manifestacions durant la presentació del balanç del projecte Primer la llar, que s’aplica a l’edifici Aristot Mora, amb gestió compartida del Govern, l’INH, la Fundació Armor i la Creu Roja Andorrana. Es tracta d’una iniciativa pionera al país que té com a objectiu oferir habitatge social i acompanyament socioeducatiu a persones amb risc d’exclusió social. 

Podem estar contents
Des del seu inici, el projecte ha tingut 29 beneficiaris, tot i que ara mateix hi viuen 22 persones en 20 unitats de convivència, mentre que només cinc han aconseguit superar la seva situació de vulnerabilitat i han abandonat el projecte per establir-se per si sols. Dels 29 beneficiaris, segons ha explicat Alberch, un 30% han millorat la seva situació personal. “En aquest primer projecte, hi ha persones que tenen uns perfils més difícils per tornar a entrar al mercat laboral i ser autònoms, així que treballem perquè aquest 30% augmenti”, ha afirmat. Ara bé, “per ser el primer any, podem estar contents amb aquest percentatge, ja que una situació de vulnerabilitat no se soluciona en uns mesos, sinó que cal un acompanyament a mitjà i llarg termini”.

En concret, segons ha informat l’INH, el 17,2% de les persones ateses afirmen que han millorat la seva qualitat de vida gràcies a la participació en el programa. De fet, un 24,1% ha trobat feina. A més, un 52% dels atesos han millorat la seva participació a la comunitat i un 41,3% afirmen que la seva situació sanitària és millor que abans. 

Les persones que actualment viuen a Casa Aristot Mora són en un 59,1% homes i un 40,9% dones. La majoria, un 36,4%, tenen més de 60 anys, mentre que un 27,3% en tenen entre 50 i 60; un 18,2% tenen entre 40 i 50 anys; un 13,6% entre 18 i 30, i un 4,5% entre 30 i 40 anys. Amb 50% de casos amb diversitat funcional reconeguda, un 36,4% no treballa, un 22,7% treballa, un 18,2% té una pensió d’invalidesa i un 13,6% està jubilada.