La parròquia d'Escaldes-Engordany preservarà l'entrada de la Vall del Madriu. El Comú ha aprovat per unanimitat, aquest dijous en sessió de Consell de Comú, la compra de tres parcel·les que han de servir per continuar protegint aquest patrimoni de la humanitat per la Unesco. Els terrenys 'Feixes de la Borda', 'Borda Ton del Quim' i l''Entremesaïgues i Prat del Macianet' seran adquirides per un import d'uns 675.000 euros a uns propietaris privats. Amb aquesta adquisició, la corporació passarà a ser el cinquè propietari més important d'aquest espai, ja que la Vall del Madriu compte amb una seixantena de propietaris actualment. La mesura serveix per "protegir un dels béns més preuats" i perquè no si puguin fer grans construccions, tal com ha afirmat el cònsol menor, Quim Dolsa.

"Els anys noranta ja vam tenir un primer intent de fer una carretera i si ho recordeu hi vam tenir unes excavadores a punt de començar a fer malbé l'entrada de la Vall del Madriu, però hi va haver una resposta massiva del poble que ho va aturar", ha comentat Dolsa. Per això l'equip de govern com també l'oposició han votat a favor de la proposta. La intenció és protegir i preservar aquesta zona per això "ens semblava molt important adquirir els terrenys", ha afegit Dolsa. Des del Comú han volgut agrair els propietaris privats per l'esforç que han fet en negociar amb l'administració i no amb tercers. Els terrenys tenen una superfície superior dels 13.200 metres quadrats. A més, la borda d’Entremesaigües compta amb una planta baixa i una primera planta amb una superfície total de més de 130 metres quadrats.

La corporació ha narrat la intenció de desenvolupar-hi alguns projectes en aquests espais, com per exemple que s'hi puguin fer "colònies", ha descrit la cònsol major, Rosa Gili. De fet, la consellera de Recursos Humans, Acció Social i Vall del Madriu, Magda Mata, ha deixat clar que els grups d'infants no poden accedir a la zona de Ràmio per les dificultats tècniques del camí. Per això ha acabat afirmant que "la compra apropa la Vall a la ciutadania i la fa més accessible". Alhora, Mata ha mencionat que molt a prop de les parcel·les hi ha unes vies d'escalada pel qual s'hi poden "fer campus sobre escalada" o que els prats es poden fer servir de conreu o que "els ramaders puguin fer pasturar els seus animals".

"És important preservar la natura, molta gent és el que busca i això és un altre valor que té Escaldes", ha valorat Gili sobre els terrenys.

Des de l'oposició han valorat positivament la proposta. Per aquesta raó no han dubtat a votar-hi a favor. "Pensem que és un fet molt important, és l'entrada natural de la Vall del Madriu", ha manifestat la consellera a l'oposició, Anna Garcia. La consellera ha suggerit que la borda se li poden donar moltes "utilitats" i que treballaran perquè se li doni un destí "cultural". També ha remarcat que el preu de l'adquisició els ha semblat raonable i s'adequa al cost de mercat existent.


Endeutament a zero

El Comú d’Escaldes-Engordany ha reduït a zero l’endeutament de la corporació i culmina així la tendència baixista que va emprendre des de l’inici del primer mandat de Rosa Gili i Quim Dolsa. En aquest sentit és important recordar que l’equip comunal anterior va heretar un endeutament de 14 milions d’euros provinents de mandats precedents, que suposaven una ràtio d’endeutament del 53,2%. La bona gestió financera de la corporació ha permès anar reduint la xifra fins a eliminar-la i sense deixar d’invertir en la parròquia i en els seus ciutadans. D’aquesta manera, s’ha passat dels 14 milions d’euros a finals del 2019, als 11,1 milions el 2020 (ràtio de 40%); 8,3 milions a finals del 2021 (28,4%); 5,4 milions a finals del 2022 (19%); 4,1 milions a finals del 2023 (13,3%); i tan sols 235.000 euros (0,75%) a finals del 2024, que s’han pogut eixugar completament al principi d’aquest 2025. D’aquesta manera, el Comú d’Escaldes-Engordany es converteix a dia d’avui en l’única corporació sense endeutament.

La cònsol major, Rosa Gili, ha volgut destacar que s’ha reduït l’endeutament però sense deixar d’apostar per la parròquia i per la seva gent. A tall d’exemple ha recordat algunes de les moltes compres que s’han fet per adquirir patrimoni, com ara les compres a la Vall del Madriu però també el mirador o Cal Paleta, i obres i construccions com el projecte Caldes, els aparcaments del Falgueró i la plaça de l’Església, la nova llar de Jubilats o el parc del Prat del Roure, entre molts d’altres. En aquest sentit, la cònsol major ha recordat que en els darrers cinc anys s’han invertit uns 37 milions d’euros.

Des de l'oposició han criticat que tot plegat és a causa de l'augment de construccions que ha experimentat la parròquia els darrers anys. "La cònsol ha mostrat una gràfica on es reduïa aquest endeutament, probablement podria fer una mateixa gràfica en què es veuria l'augment de la construcció i com segueix una línia totalment contrària", ha recalcat el conseller a l'oposició, Gabriel Guerrero, qui ha acabat agregant: "Aquest augment és el que ha fet que hi hagi ingressos extraordinaris". Gili els ha donat la raó, tot asseverant "que és veritat que venen de la construcció", però també ha tret pit de la gestió feta i els ha recordat qui va concedir les llicències. "Totes les construccions que s'han fet és d'acord amb el llegat que se'ns va deixar, crec que s'ha de ser just", ha etzibat Gili, que després ha afegit: "Altres comuns també tenen molts ingressos per la construcció i que jo sàpiga no han arribat a un deute de zero". Dolsa ha volgut recordar que els ingressos també han vingut d'altres partides. Per això ha emfatitzat que "és injust dir que els ingressos vinguin només de la construcció".

Finalment, l'administració parroquial ha aprovat, per unanimitat, l'ampliació de la deixalleria. L'objectiu és poder oferir un "millor servei a la ciutadania i millors condicions de treball en els nostres treballadors", ha argumentat Mata. El cost de tot plegat serà d'uns 245.000 euros i el termini d'execució serà d'un any aproximadament.