Fa tres setmanes, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA) publicava un informe amb els plantejaments lingüístics dels plans d’estudis actuals de la Universitat d’Andorra, la Universitas Europea IMF, la Universitat Carlemany i la Unipro Universitat Digital i feia una sèrie de recomanacions per a la millora contínua dels mateixos. I el català? Com queda garantida la competència lingüística en català a les universitats privades ja autoritzades i a les que s’autoritzin en el futur?   

Feta la consulta al ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, es fa notar que el reglament d’autorització d’universitats i altres institucions d’ensenyament superior privades del sistema andorrà d’ensenyament superior no estableix de forma explícita cap requeriment respecte a l’ús del català. No obstant això, les institucions autoritzades per impartir classes conduents a titulacions estatals d’ensenyament superior han de sol·licitar al ministeri l’aprovació dels plans d’estudis corresponents. Durant aquest procés han d’indicar, per a cadascuna de les unitats d’ensenyament, la llengua vehicular triada.

D’altra banda, la Llei 14/2018 de l’ensenyament superior estableix a l’article 11 que “La llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català”, tot i que també determina  que es promouen les competències lingüístiques en altres llengües, que poden ser vehiculars. També disposa  que les universitats han d’afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d’Andorra. 

Pel que fa a la Llei 6/2024 del català, aprovada l’abril de l’any passat, estableix en l’article 24 un seguit de disposicions relatives a la presència del català en l’àmbit educatiu, inclòs el de l’ensenyament superior. En concret, en el punt 3 recull que “Els establiments que dispensen l’ensenyament en una altra llengua, incloses les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra, han de garantir que els seus serveis al públic estan disponibles en la llengua oficial i, en l’àmbit educatiu, les classes de català que determina la normativa sectorial”. I és precisament en això que estan treballant de manera coordinada Educació i Cultura, per desplegar un reglament que reguli els aspectes que afecten l’educació i les universitats. També treballen plegats en la posada en marxa del Consell Nacional per la Llengua i la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació.

Fins a la data d’entrada en vigor de la Llei 6/2024, Educació informa que 
ha aplicat la normativa vigent en els procediments d’autorització de les universitats privades. Un cop entri en vigor el reglament que la desplega es faran les modificacions oportunes en relació amb les accions de seguiment de les universitats per adaptar-les a la nova norma.

Un joc d’equilibris
De tota manera, des del ministeri recorden que les universitats treballen segons el principi d’autonomia universitària que els permet, sota el compliment de la normativa que les afecta, triar tant els estudis que volen impartir com la llengua vehicular de les diferents unitats d’ensenyament.

Respecte a la competència lingüística, queda regulada al decret de competències transversals (144/2023). Es defineix així: “Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals”. Per tant, i en espera dels resultats del treball conjunt, fins ara no s’ha exigit que aquesta competència sigui en català, en la línia del que disposa la normativa d’ensenyament superior i del respecte a l’autonomia universitària.

Com a darrer punt a tenir en compte, es recorda que l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, al qual pertany Andorra, té com a un dels principis bàsics promoure la mobilitat dels estudiants, fet que comporta que moltes institucions triïn com a vehiculars llengües majoritàries com el castellà o l’anglès. 

Un exemple pràctic: el títol de batxèlor en Història
És el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats qui lidera el procés de creació de noves titulacions estatals. Durant aquest procés, i sempre amb el respecte a l’autonomia universitària, valora les competències específiques de cada títol creat i pot incorporar modificacions per  complir amb l’article 11 de la Llei 14/2018, segons la qual la llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català, o una altra normativa vigent.

En relació amb això Educació posa un exemple pràctic que combina llengua i cultura andorrana. Així, fa notar que el darrer títol de bàtxelor en Història, aprovat pel  Govern el 15 de gener passat, estableix a l’article 4.4 que les institucions que vulguin oferir aquesta titulació hauran d’incloure una assignatura de 6 crèdits ECTS sobre història d’Andorra, que s’haurà d’oferir com a mínim en llengua catalana. En aquest cas, el ministeri ha decidit obligar a aquesta inclusió, donada la tipologia dels estudis i la seva clara relació amb la cultura d’Andorra sense inferir per sobre del raonable en l’autonomia universitària.