Era –és– tota una papereta, resoldre el servei d’atenció a domicili a la comarca, el SAD. Licitar-ho a una altra empresa era una línia vermella per a l’Ajuntament de la Seu. Sumar fa temps que estava descartada per tots els actors, incloent-hi l’empresa mateixa. Assumir-lo directament era una opció en principi desitjable, però que no permetia gaires opcions d’anar més enllà. Què vol dir això? Que actualment s’està prestant el servei a 27 usuaris, però estimacions fetes molt a grosso modo parlen d’un centenar i mig de persones que se n’haurien de beneficiar a tota la comarca. I creixent, amb l’envelliment progressiu de la població. En aquest atzucac es trobaven quan va aparèixer, diríem que com un bolet, el Consorci d’Atenció i d’Atenció Social de Catalunya. La idea la suggeria Palmira Borràs, la recentment nomenada gerent de l’hospital comarcal. La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, i el regidor Jordi Mas Ortega, s’hi van desplaçar, van conèixer el projecte i els va convèncer. 

Ahir passava pel ple del CCAU l’adhesió als estatuts del Consorci, pas previ a una previsible encomana de gestió. Amb estirada d’orelles de l’oposició a la presidenta, per no haver-los mantingut informats del procés, es queixava el cap de files de Compromís, Jordi Nadal, tal com havien acordat, insistia. 
Per què sembla una bona solució? Defensa l’alcalde, Joan Barrera, que especialment per la qualitat del servei que ofereixen i que, creuen, evitarà els problemes en la prestació del servei que les treballadores familiars han denunciat amb Sumar (per no dir el desastre de Suport Assistencial). Pel know how que es diu ara: la seva tecnologia i coneixement. Però més enllà, per les possibilitats que semblen albirar-se en un projecte més ambiciós, que vagi més enllà de la prestació pública del SAD –els derivats a empreses privades, els denominats SAD vinculats, es volen limitar tan a prop de zero com sigui possible– i s’incardina en una visió més àmplia, amb la nova residència. Les xifres parlen: només amb els ciutadans de la Seu dispersos per residències en poblacions llunyanes que voldrien ocupar una plaça més a prop de casa i la seixantena en llista d’espera a la que depèn del Bisbat, el nou equipament ja faria més que el ple i en caldria un altre. La solució que presenten, doncs, és prestar el màxim servei a les persones que poden i volen estar-se a casa seva, però que necessiten ajuda. Completaria l’assistència amb pisos tutelats, centre de dia i places de residència, desplegant un servei integral. 

I què és aquest Consorci? Es presenta a la web com “una entitat pública de caràcter local i base associativa, fundada el 1983, que té el seu origen en el moviment municipalista”. Té l’epicentre a municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una diguem-ne tirada política cap al PSC. Aleshores, i per preguntar-ho barroerament, no suposa canviar un xiringuito adscrit a Junts (Sumar) per un d’afí als socialistes? En absolut, assegura Barrera, perquè està directament vinculat a l’Institut Català de la Salut (ICS). 

El d’ahir era el pas previ per a aquesta possible solució. Barrera sembla satisfet i en tot el procés, afirma, no hi ha hagut  gaires dissonàncies amb Lladós. Ara bé, s’han de solucionar aspectes com l’encaix legal. Especialment després que l’Oficina Antifrau hagi detectat “possibles irregularitats” en la relació entre el CCAU i Sumar. 

Un altre aspecte que algú podria contestar pel que fa a la solució triada és el seu cost: al voltant de 38 euros per hora (similar a la gestió directa, precisa Barrera). Això farà que l’Ajuntament de la Seu –el que aporta el gruix dels diners perquè també li corresponen la major part dels usuaris–hagi de doblar l’assignació econòmica, dels 32.000 euros anuals als 72.000. L’alcalde defensa que s’ho val per la qualitat del servei. 

I les treballadores? Serien subrogades en les condicions, estrictes, que marca la llei, és a dir, respectant les seves condicions laborals. Com ho veuen? No sembla que amb molt bons ulls, sinó com “més del mateix”, és a dir, repetint el model Sumar, “el mateix gos amb diferent collar”, per dir-ho planerament. “Negre sobre blanc tot ho tenen molt ben escrit, aquests consorcis, però després no ho compleixen”, sospita la representant sindical, Esther Sagués, que també posa en solfa l’increment de preu. “Crec que ens han tornat a prendre el pèl, així que continuarem lluitant”, conclou.