El miler de persones –tot el carrer doctor Nequi ple, el que va de la plaça Guillemó i de les Arcades fins a l’avinguda Príncep Benlloch– que ahir va participar en l’11a Caminada contra el càncer que organitza Assandca va percebre que hi havia una menor presència d’autoritats i de polítics respecte a l’any passat. El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Salut, Helena Mas, potser van ser les absències més destacades, però no les úniques. També s’entén que no poden estar sempre tots i a tot arreu.
Ara bé, n’hi ha que any rere any no falten mai a la cita. Sigui d’una manera o d’una altra. És el cas, per exemple, d’una noia que des que el refotut càncer li va prendre el pare hi participa cada any. Primer va començar enredant alguns amics perquè l’acompanyessin i enguany s’hi ha sumat també el seu germà, que va portar el seu nadó de pocs mesos a la caminada. Ara ja és, doncs, tota una tradició familiar. I com aquesta, segur que moltes famílies comparteixen aquesta tradició, fent el camí parlant de tot i de res, de coses domèstiques com què farem per dinar, o de més amplitud, com el creixement urbanístic, que aquí “serà molt pitjor” que a d’altres indrets, com pot ser a les illes, Balears o Canàries.
També hi ha qui participa sol, com el cas d’una servidora enguany, o des d’un altre vessant, com fent de voluntari, per exemple. Hi ha un noi que no falla mai, a sobre en aquesta edició estava apostat al mateix punt que l’any passat, i sempre amb un somriure anima els participants a continuar avançant.Quina manera tan maca de prendre-hi part.
Sigui com sigui, tots “demostrant que ens donen suport”, deia Saravia, per a qui superar el miler de persones “és un èxit”.
