Del 27 al 29 de maig s’ha realitzat el 44è pelegrinatge de la diòcesi d’Urgell al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Organitzat per l’Hospitalitat de Lourdes del nostre bisbat, hem participat prop de tres-cents pelegrins, gairebé una cinquantena, procedents d’Andorra. El lema pastoral d’enguany, proposat pel Santuari, és una de les peticions que la Mare de Déu va fer a Bernardette: “Vagi a dir als sacerdots que es vingui en processó”.
La Mare de Déu de Lourdes, patrona dels malalts, és una de les advocacions marianes més estimades i amb més devots del món. Cada any hi van més de sis milions de persones. No penseu que només la visiten malalts. Hi pelegrinen hospitalitats, grups, famílies, i multitud de joves d’arreu del món.
La història de les aparicions comença l’11 de febrer del 1858 quan la Verge s’apareix a Bernadette Soubirous, una jove de catorze anys de família humil i piadosa, a la gruta de Massabielle, a la ciutat francesa de Lourdes. Hi hagué 17 aparicions més fins al 16 de juliol del 1858. En una d’elles la Mare de Déu li revela la seva identitat: “Jo soc la Immaculada Concepció”.
El 1885 es funda l’Hospitalié Notre Dame de Lourdes, la institució mare formada per voluntaris, anomenats hospitalaris, que es dedica a la recepció dels pelegrins, en especial dels malalts i discapacitats, i facilita el seu pelegrinatge. Posteriorment, comencen a sorgir hospitalitats per tot el món.
És difícil poder explicar totes les vivències d’aquests dies. Cada acte ha estat únic i especial: la santa missa, la processó eucarística dels malalts, la processó del rosari amb torxes, la missa internacional a la basílica de Sant Pius X… Però és a la gruta on va aparèixer la Mare de Déu a Bernardette, als peus de la Verge, on milions de pelegrins deixem les nostres peticions i les de familiars i amics que ens ho demanen.
El Santuari de Lourdes és un lloc de trobada i de recolliment. És el final d’un camí de pelegrinatge de fidels d’arreu el món. A Lourdes no importa l’idioma. Hi ha un llenguatge universal únic: el llenguatge de l’amor. Encara que pugui semblar un lloc trist perquè acull tants malalts, és, contràriament, un lloc de felicitat serena i de profunda pau.
Lourdes és espai de sanació de cos i ànima. Les curacions físiques són les úniques visibles, però les més nombroses i importants són les curacions de l’ànima, que propicien el retrobament i reconciliació amb Déu per mitjà de la nostra mare, la Verge Maria. Lourdes també possibilita la reconciliació amb nosaltres mateixos i amb el nostre proïsme. A l’Evangeli, totes les curacions van sempre acompanyades d’una curació interior. El miracle més gran que es produeix davant la gruta, o durant el pelegrinatge, és el miracle de l’ànima, més que el del cos.
La Verge Maria és mare i és la nostra intercessora. Jesús al peu de la Creu en va donar Maria com a mare. Ella va propiciar el primer miracle de Jesús a les noces de Canà, quan encara “no havia arribat la seva hora”. Per això, acostar-nos a la Mare de Déu és sempre font de consol i de gràcia.
A Lourdes tots ens sentim germans sota l’empara de la nostra mare celestial. El pelegrinatge és un moment de convivència i unió fraterna. Aquests dies també han servit per conèixer-nos i sentir-nos més a prop els pelegrins d’Andorra i de tot el bisbat d’Urgell.
Finalment, us informo que el santuari de Lourdes, a la seva pàgina web, ofereix connexió en directe les 24 hores; fet que possibilita la participació en els diferents actes religiosos que se celebren cada dia en diversos idiomes. Des de fa un parell d’anys, com molts pelegrins del nostre bisbat, em connecto diàriament i reso el rosari en llengua espanyola que s’emet a les 16.15 hores. És una forma de continuar unida al Santuari.
Si Déu vol, l’any que ve hi tornaré.