Vostès no ho recorden perquè són molt joves, però hi va haver una vegada a la Generalitat un crani privilegiat, i també malalt d’identitat, a qui se li va posar entre cella i cella catalanitzar les Rambles: li feia angúnia veure’l ple de xiringuitos on venien barrets mexicans i ponxos, cassets de Manolo Escobar i Los Chunguitos, i encara pitjor gitanes, capes i figures de toros i toreros d’innegable gust espanyol. Ecs. Poc català per al seu gust. Suposo que hauria preferit que es venguessin barretines i vigatanes, caganers i discos de Lluís Llach, on vas a parar. No crec que tingués gaire èxit. El que era evident és que a aquell pobre home no li agradava el país real, el que penca i beu, que sua i menja, i va al futbol cada diumenge, i que vivia de la padrina i no li calia, per tant, tenir un xiringuito per vendre bírries als turistes.
Encara que sembli mentida, en tot això m’hi ha fet pensar la nova relliscada d’Andorra Turisme, que ha desaprofitat l’oportunitat d’arreglar-li el nom al Shopping Festival i l’ha rebatejat amb molt mala fortuna com a Shop in Andorra. Abans de continuar, deixin que els digui que soc partidari del lliure mercat lingüístic, i que el meu món ideal seria indiscutiblement prebabèlic, amb una sola llengua comuna a tots els homes (i a totes les dones, és clar). Dit això, és tant lleig com atonyinar un pare, o més, que la mateixa Administració que obliga els curritos que venen a pencar a dir “Bon dia, en què els puc ajudar?” en perfecte català fabrià –perquè al nostre crani privilegiat, tots els països en tenim algun, no li agrada el país real i orgullosament poliglota, o més aviat per dissimular i que sembli que fem alguna cosa– en canvi permeti alegrement una societat pública, que depèn de l’Executiu i pagada per tots, batejar sistemàticament en anglès les seves ocurrències publicitàries. Que em sembla molt bé, ep. Però és lleig això de posar-te xuleta amb els metecs sense veu i ser molt tolerant amb els que tenen la paella pel mànec.
O tots moros o tots cristians.