La polèmica està servida des que Disney+ va decidir censurar l’escena de Splash on Daryl Hannah mostrava el paner i va tapar-lo amb el seu cabell allargat digitalment. El remei audiovisual, ja em perdonaran, ha estat pitjor que la malaltia: la melena extraempeltada els ha quedat pixelada i estarrufada, i ara un ja no sabria dir si allò és la prolongació de la pelussera o s’arrela en unes coordenades menys nobles de l’anatomia de l’actriu.
Més enllà de la controvèrsia per les modificacions patides per certs metratges (Netflix també va projectar Retorn al futur II amb algun segon de menys –per accident, diuen), a la plataforma de la factory of dreams trobem advertències sobre altres continguts del catàleg que poden incloure representacions negatives o inapropiades de persones o cultures. Un dels corbs que ajuden Dumbo a volar es diu Jim Crow, igual que les lleis que emparaven la segregació racial als EUA fins a final de la dècada dels 60, i tots utilitzen un argot tradicionalment associat a la població afroamericana, caricaturitzada de nou per l’ús dels orangutans a El llibre de la selva. I podríem parlar de com es representa la tribu de native americans a Peter Pan o afegir títols farcits de prínceps i princeses trufats d’estereotips. Però ningú s’estira els cabells per la seqüència de Dumbo on el protagonista i el seu amic ratolí agafen un pet (potser que d’absenta) i acaben flipant amb una desfilada de paquiderms rosa. C’est à dire: que amb un cul n’hi ha per preocupar-se però un bebè elefant torrat com una avellana no és problema. La qüestió, en qualsevol cas, és que aquestes pel·lícules,  i tantes altres, van néixer en un entorn cultural determinat i el reflecteixen ho vulguem o no. Caure en la temptació de carregar-se el que no estimem apropiat (faran el mateix amb El que el vent s’endugué? Fins on retallaran?) té molt de reescriure la història en consonància amb el Ministeri de la Veritat d’Orwell, d’eliminar el que ens resulta desagradable i adaptar-ho al nostre gust. N’hi hauria prou, potser, de deixar les coses com les van parir i aprendre (i ensenyar, perquè en el fons també va d’això) a mirar-se-les amb ull crític per tal d’evitar caure en errors similars.
Tot plegat fa un tuf insuportable a hipercorrecció política mal entesa, a campanya de rentat d’imatge. Però donarem per bo el que asseguren que és: un intent genuí de salvaguardar la canalla d’influències nocives. Tan bé que ens hauria anat als de la colla tenir algú que protegís, éssers de llum com érem, la nostra innocència. De ben segur no ens hauríem corromput a força d’embeinar-nos, posem per cas, Mamàtrix, Rabocop o Star Warras una i altra vegada sense cap mena de censura.