L’accés a la nacionalitat per temps de residència torna a ser una qüestió d’actualitat política després de la darrera sessió del Consell General, i arran d’unes declaracions prèvies del cap de Govern a l’assemblea general del Consell d’Europa en què apuntava la possibilitat d’acreditar els vint anys de residència de manera discontínua. DA no va més enllà en el seu plantejament de flexibilitzar l’accés a la nacionalitat andorrana.
Els nostres governants no rebaixen la rigidesa ni pressionats per l’entorn polític europeu i la idea occidental de democràcia. Curiosament, van adoptar el nom de Demòcrates per Andorra en un exercici de cinisme com el que acostuma a fer en els nostres temps l’extrema dreta "defensora de la llibertat".
Aquest és el tipus d’actitud que provoca el rebuig de la gent cap a la política. Impedir l’exercici dels drets democràtics a la majoria de la població només pot comportar desinterès i desafecció, però l’objectiu deu ser precisament aquest: que només puguin votar i elegir (i ser votats o elegits) els que tenen interessos econòmics o de poder per defensar passant per sobre del bé comú i l’interès general. Molt trist paper el de la ministra d’Interior en respondre la pregunta de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, que li va demanar si no s’havien plantejat ni tan sols reduir el termini a quinze anys, després de tant temps de vigència de la Llei qualificada de la nacionalitat.
En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, Vela i el també membre del comitè directiu socialdemòcrata i conseller del Comú d’Escaldes-Engordany, David Pérez, van defensar un cop més el que pensem que és un plantejament polític més just i democràtic: s’hauria de poder accedir a la nacionalitat andorrana després de deu anys de residència. L’argument que calen vint anys per acreditar la integració al país és una broma de mal gust.
L’immobilisme de DA en aquesta i en altres qüestions que afavoririen la participació política de la majoria de la població i la seva implicació en la presa de decisions, com fer possible una futura reforma constitucional per permetre la doble nacionalitat, plantejar-se el vot dels residents a les eleccions comunals, o modificar el sistema electoral perquè sigui més proporcional i representatiu, només demostra la seva condició de partit de la dreta més reaccionària. Per molt que s’esforcin a situar-se en la centralitat política o a mirar cap a totes bandes en un exercici continuat de pur interès electoralista, no poden dissimular que no són un partit de centre reformista, com alguna vegada ha volgut aclarir el cap de Govern, sinó una formació que no vol avançar ni un mil·límetre en la millora de la nostra democràcia.
Aquesta última proposta de flexibilització és el paradigma de l’actitud hipòcrita que els caracteritza: simular que hi haurà algun canvi per fer que tot continuï igual. La típica presa de pèl del conservadorisme més ranci.
Si hem de reprendre seriosament el debat sobre la nacionalitat, fem-ho sense complexos i sense propostes ridícules per cobrir l’expedient o per quedar menys malament als fòrums internacionals. Treballem-hi amb honestedat i amb voluntat de consens. Andorra s’ho mereix.
