Que la crisi dels quaranta –com a recordatori que la festa començava a tocar a la seva fi– és cosa de la història, està fora de dubte. En l’actualitat la nostra existència s’allarga considerablement més que un segle enrere: si el 1900 l’expectativa global de vida se situava entre els 31 i 32 anys, avui dia frega els 73, aprox. A més, hi arribem en plena forma: per això ara, als festivals de techno hardcore, els que salten de l’escenari ja no són adolescents, sinó octogenaris amb la pressió arterial i l’aparell urinari com acabats de sortir de fàbrica. 
Per bé que l’esperança de vida ha augmentat en general, val la pena aturar-se un moment en les diferències estadístiques per raons de gènere, i està clar que les dones guanyen la partida. Tanta xorrada amb el sexe dèbil, i bla, bla, bla, i resulta que si es tracta de palmar-la les ties ens passen la mà per la cara, i poden arribar a campar pel món uns set anys més que els paios. Tradicionalment es justificava en la mesura que elles van al metge des de més joves, ho fan més sovint i observen una dieta més saludable. Els tios, per contra, macacos perduts, sempre hem seguit més conductes de risc, com ara fumar, beure alcohol en excés o fer el gili a sobre d’una moto per impressionar les xatis. També seria factible que tot plegat estigués vinculat a la genètica, perquè les xurris, en tenir dos cromosomes X, gaudeixen de certa informació per duplicat, un element que pot mancar als barons, que només en tenen un. D’altra banda, hi ha qui defensa la possibilitat que la testosterona es relacioni amb malalties cardiovasculars, característiques dels individus penians, mentre que els estrògens femenins potser combaten aquestes malalties i redueixen els nivells de colesterol. I és que, és clar, les disparitats apareixen molt abans que els mascles comencem a fer l’imbècil sobre dues rodes: ja in utero les xifres semblen apuntar a una tendència clara segons la qual la probabilitat de patir un avortament és més alt amb nens, ja que triguen més a madurar que les nenes –un tema, no us descobriré jo ara cap secret, que no se soluciona fins superats els noranta. 
Solament un cas fa repensar-m’ho i no anar cames ajudeu-me a injectar-me en vena uns centilitres d’estrògens guapos: la longevitat dels eunucs. D’acord amb un estudi universitari a Corea del Sud, 88 dels homes estudiats, en una mostra que va de 1392 a 1920, van viure dues dècades més que la mitjana dels seus contemporanis, i tres d’ells van superar la centúria. Ara que, rumiant-ho, diria que no estic segur que la idea em convenci del tot. Diria que, d’entrada, mentre hi vaig donant voltes, em quedaré amb els meus tres testicles una temporadeta més.