AINA, al nostre país, són les colònies populars de Canillo fundades fa 40 anys per Mossèn Ramon, que en segueix essent el pilar indiscutible, i que són un referent per a moltes generacions gràcies, entre d’altres persones, al suport i a la dedicació de l’Esther i del Lusi.
AINA, gràcies a l’educació amb el lleure, no és solament un espai de reunions i de convivències que lluita contra tot tipus de discriminació, sinó que fomenta un esperit de creativitat, de muntanyisme, de fraternitat, de solidaritat, de justícia, de valors humans, d’ètica i d’esperit crític, amb el respecte a l’altre per sobre de tot.
AINA és també un nom femení. És un nom, segons diuen, d’origen hebreu amb influència àrab. Algunes tesis apunten que és el creuament d’Anna i d’Ain, que és un nom àrab que vol dir misericòrdia de Déu.
Però aina, en la llengua malgaix, significa vida. Una vida que tots voldríem millor, molt més justa, solidària i pròspera. I que malauradament no és.
Vivim en un món on els temps són convulsos i on no solament els conflictes no s’aturen, sinó que s’accentuen.
Un món que veu com els egoismes s’engrandeixen i com els populismes ocupen cada cop més espai.
Un món on les desigualtats són cada cop més importants.
Un món que contempla com on el Tercer Món es fa cada cop més gran, amb més necessitats, amb més pobresa, enfront d’un Primer Món cada cop més egoista i ric.
I la vida, que hauria de ser sinònim d’alegria, de felicitat i d’esperança sobretot al primer món sembla que sigui una quimera, a causa, segons els darrers estudis, de l’ansietat, de les fòbies i de les depressions que ens genera haver de viure a tota pastilla al primer nivell.
Però no tothom viu o afronta l’aina, la vida, de la mateixa manera. La diversitat és també una font de riquesa que ens fa més forts i més tolerants.
Als països en vies de desenvolupament on les crisis alimentàries, socials, mediambientals, polítiques o geopolítiques són quasi permanents, la força dels habitants per anar endavant i per sobreviure és admirable. Les petites coses, els petits gests com somriure, agafar de la mà o donar una mica d’humanitat a les relacions fan que es percebin filets de llum en situacions d’extrema cruesa com a les guerres o quan es viola la dignitat humana. A Madagascar, per exemple, tot i ser un país del Tercer Món, l’aina, la vida, és sinònim de felicitat i d’esperança. A la població hi manca de tot, i la pobresa és extrema, però els somriures, la generositat, l’amabilitat són llei.
El nostre país compta amb joves i menys joves que creuen en l’aina, en la vida, en tots els seus vessants, i que s’impliquen perquè el món sigui millor. Alguns d’ells porten els valors d’AINA en ells, ja que hi han begut durant anys els ensenyaments i les experiències. Són joves que han decidit compartir una mica d’AINA, de vida, a països del Tercer Món, on les necessitats són extremes.
La Carla, a Bolívia; la Maria, als Balcans, i el Guillem, a Madagascar, són alguns dels joves de casa nostra que han escollit viure al costat dels que més ho necessiten, sabent que l’enriquiment serà mutu.
Aquests joves d’Andorra s’han endut a la seva motxilla molts dels valors i de l’estima dels quals s’han nodrit al nostre país, amb la finalitat de compartir-los als llocs on fan de voluntaris.
Modestament, i sense cap més pretensió que fer el que creuen el millor, hem de reconèixer que aquests joves projecten una imatge d’Andorra solidària, generosa i amant de l’aina, de la vida. És sobretot una imatge molt diferent, més autèntica i sense artificis, ja que no ha de simular parcs temàtics o recórrer a Disney per projectar el país al mapa del món.
