Fa poques setmanes que els instruments del Sax Fest han deixat de sonar i ja s’han anunciat els concerts del pròxim Jambo Street, amb participació de molts músics d’Andorra a inicis d’aquest estiu. Música al carrer i per a tots els públics, aire, una imatge diferent per als turistes, un petit plaer de tant en tant. I entre concerts i concerts, escultures al carrer, a la muntanya i al bosc. La biennal de land art aireja l’ambient, recupera espais industrials com si fóssim a Berlín o a Londres i ens fa descobrir l’antiga fàbrica de llana, que alguns ignoràvem que existia ben a prop del nou i flamant Thyssen. Moviment cultural. Idees que surten de creadors prou bojos per impulsar iniciatives com Efrem Roca, Oriol Vilella, Pere Moles i la gent que els envolta i els dona suport.
Als que ens agrada llegir i escriure sobre cultura fa dies que ens ho passem bé perquè cada cop hi ha més articles, crítiques i anàlisis sobre aquest àmbit.
Com en l’anterior edició, la biennal de land art genera polèmiques i reflexions. La primera obra surt al carrer i hi ha qui en qüestiona el títol, el concepte, o matisa que el land art utilitza materials de la natura i té caràcter efímer, que no consisteix a instal·lar escultures en un espai. Una polèmica sobre art? Perfecte, anem més enllà de la polèmica per un penal.
L’obra que més impacte ha tingut ha estat Som, de Marc Sellarés, sobre l’acollida dels refugiats. Algunes veus remarquen la hipocresia de tenir una obra d’art sobre aquest tema mentre cap d’aquestes persones reals pot trepitjar Andorra. Totalment cert, és un moment idoni per tornar a posar el tema sobre la taula, per generar un debat sobre un tema d’actualitat social, humanitària, política en definitiva. La cultura serveix per sentir i per pensar. Potser té una mica a veure amb la societat, potser la qüestiona, la cohesiona i li dona una identitat.
Un dels itineraris artístics d’aquest any, el Camí dels Drets Humans, segueix algunes de les rutes que van fer els refugiats de la II Guerra Mundial, del port de Siguer al coll de Jou. Ideal per pensar també en la reivindicació d’aquests camins en la línia que altres territoris han fet fins ara: Perseguits i Salvats a Catalunya, o els Camins de Llibertat a França. Unes quantes obres de la biennal, diuen des de Medi Ambient, poden ser perilloses per a les aus. Ara l’art qüestiona també la manera que tenim els humans d’intervenir en la natura, d’instal·lar-nos en la natura com si fos casa nostra. Un altre debat més enllà del penal.
Però no tot és land art, també s’han publicat articles sobre la decisió del ministeri de Cultura de comprar caramels escultòrics. Qui fa cultura? Quina valorem més, la de fora o la de dins? Qui paga i quant paga? L’equilibri entre els creadors i les institucions... El debat podria durar fins l’any que ve. Que no pari.