Les mates i la física i la química, no la de la cançó de l’Enrique Iglesias, sinó les assignatures –en la meva època es deien així, ara qui sap– han estat els meus punts dèbils, sobretot les mates. Tot i així anava fent i les aprovava. Sí, soc de lletres, que no sé si és bo o dolent, però així és. I a BUP i COU vaig triar lletres pures. Per tant, no em posaré a dir res sobre el nivell que tenen els nanos i la manera d’ensenyar aquestes matèries, perquè no sabria massa què aportar. Ara bé, sí que puc dir quelcom que, ara que hi penso, també podria servir per a una part de les matemàtiques, la que té a veure amb la resolució de problemes: és imprescindible llegir, llegir en veu alta, i saber explicar el que he llegit o vist, això què en diuen comprensió lectora. I quan dic llegir, no només em refereixo a articular les paraules escrites d’un llibre de text o d’una novel·la o d’un discurs, sinó llegir-les com toca, amb l’entonació pertinent i fent els signes de puntuació, que per això estan. No dic que hem d’anar tots a fer de dobladors, però sí que hem de saber interpretar també amb la cadència adequada allò que llegim. Del meu temps a Roma, he de dir que del que més vaig gaudir va ser de l’oratòria dels italians, que aprenen des de ben petits no només a llegir, sinó a argumentar allò que volen expressar, cosa que per altres latituds ens costa tant. I ningú neix ensenyat, se n’ha d’aprendre i te n’han d’ensenyar. Per tant, qui ho ha de fer també ho ha hagut d’aprendre prèviament, és clar. Repensar com poden millorar els alumnes comporta repensar com poden millorar els mestres. Això és essencial. Adonar-se’n és un primer pas imprescindible i posar-hi remei, el segon. Ara doncs, toca fer-ho perquè amb lamentacions no anem enlloc.