A finals de maig, des de l’ambaixada d’Espanya al país s’assegurava que s’estava treballant “en una solució definitiva” per tal de donar una sortida a la trentena d’alumnes del sistema espanyol que un cop completada l’educació secundària obligatòria s’havien quedat sense plaça de batxillerat per continuar els seus estudis i que “es poguessin quedar” al sistema.
Tres mesos després, i a només tres dies de l’inici del nou curs escolar, des de l’ambaixada del país es feia pública una nota per explicar que “la Unidad de Acción Educativa en el Exterior (UAEE), organisme responsable de la planificació educativa a l’estrangera, ha notificat la resolució favorable per a la creació d’una nova unitat de batxillerat modalitat d’Arts al col·legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella”, a la vegada que s’expressava la “satisfacció per aquesta resolució favorable” i s’agraïa la “col·laboració del ministeri d’Educació i Formació Professional espanyol i de les autoritats andorranes”.
Malgrat la valoració positiva, la mesura arriba molt tard i, òbviament, davant el pas del temps les famílies dels estudiants que no tenien plaça al Sant Ermengol s’han espavilat i han buscat alternatives, de manera que ara no hi ha alumnes per a la nova línia autoritzada que, de fet, no es farà efectiva fins al curs 2025-2026.
D’acord que amb palla i temps maduren les nespres, o las cosas de palacio van despacio com dirien els alumnes del sistema espanyol, però en determinades situacions, i aquesta n’és clarament una, polítics, diplomàtics i administracions han de donar una resposta molt més àgil als ciutadans, que no es poden convertir en víctimes de la rigidesa burocràtica, després d’haver-ho estat ja d’una pèssima planificació, una mala gestió i, sobretot, una manca de reacció alarmant, dels responsables educatius.
