Ja és difícil parlar de l’Andorra d’avui: i més encara, la de demà. Però si pensem en aquest petit país d’aquí a 20 anys, ja és fer especulació sense fonaments.
Fa unes setmanes, va pujar a visitar-me un company arquitecte de Barcelona que ve un mínim d’una vegada a l’any i, bo i prenent un cafè, vàrem tenir una conversa molt interessant que m’ha fet reflexionar durant dies.
Em va comentar, de forma positiva, que Andorra és una ciutat que no reposa: cada vegada que ens visita hi ha obres, modificacions de circulació, nous comerços i negocis, carrers per als vianants que no existien, parcs lúdics pels nens i un llarg etcètera de novetats. La conclusió és senzilla: som un país en constant evolució i, d’aquí, em sorgeix una preocupació.
Sabem on volem anar?
Tinc la sensació que viatgem sense rumb, i no perquè ho vulguem, sinó perquè, sovint, ens adaptem a circumstàncies alienes al nostre territori.
Seria, doncs, interessant fer la reflexió de com veiem l’Andorra d’aquí a 20 anys, l’horitzó 2040 – ja que l’horitzó 2020 queda ja una mica desfassat- però, com he dit al principi, serà una reflexió poc fonamentada atès que faltaran moltes dades per tal que la mínima consideració que jo pugui fer sigui correcta. Per tant, parlaré només de desitjos i especulacions.
Jo, d’aquí a 20 anys, en tindré 45. Encara serè considerat jove, ja que l’edat en que s’és jove va ampliant-se constantment –qui sap si el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra em continuarà acceptant com a membre–. Continuaré tenint la meva empresa, però no exactament com la que tinc avui, ja que el sector de la comunicació i del màrqueting evoluciona a una velocitat exasperant, o potser hauré tingut sort i hauré invertit en altres negocis. També és possible que l’hagi tancat i estigui treballant en una altra companyia. Qui sap: 20 anys són molts anys.
En 20 anys espero haver pogut invertir per comprar-me un lloc on viure –m’agradaria una casa però, sent realistes, com a molt un pis amb terrassa. I dic comprar perquè els lloguers podrien ser molt cars, perquè el mercat s’autoregula segons la inversió en la compra d’allotjaments i pels valors d’aquests, en un territori d’orografia complicada com és Andorra, difícilment abaixarà el preu de compra. Ara bé, la societat també haurà entès la necessitat d’un allotjament per a tothom i, per tant, s’haurà apostat per una oferta d’allotjaments socials molt controlada –perquè les famílies que realment ho necessitin hi puguin accedir– fet que ja s’ha començat a implementar. Una variant que alguns partits han insinuat podria ser un govern intervencionista –reso perquè no sigui mai així– que haurà regulat els preus dels lloguers, fet que haurà fet que les inversions hagin marxat del país i l’economia d’Andorra haurà entrat en recessió i possiblement s’hagin abaixat els salaris i alguns negocis hagin tancat. Més val que torni al vessant positiu...
Com deia, tenir un pis amb vistes a la muntanya, una muntanya neta i ben conservada, que estarà protegida de la massificació de persones, però que s’haurà arribat a un terme mitjà perquè continuï sent un espai obert a tothom.
S’haurà controlat la construcció en muntanya i s’hauran aplicat legislacions per a una construcció moderna però que s’adapti a l’entorn natural. Al mateix temps, s’implementarà una legislació especifica, pel manteniment dels edificis i monuments històrics del país.
Pel que fa el vessant social, cultural i artístic, s’haurà apostat per un país on la cultura i l’art tindran un lloc preponderant i s’haurà creat un gran edifici multifuncional (idea sorgida al FNJA) a l’interior del qual s’agruparan totes les entitats culturals i socials del país i es convertirà en un espai de referència per incentivar la creativitat de forma gratuïta.
Continuarem tenint, mínim, tres sistemes educatius gratuïts, això sí, no sé si gràcies al coprincipat o perquè s’haurà arribat a un conveni amb França –fet complicat si la figura del copríncep desapareix–. A més, la relació Andorra-Europa haurà permès que centres educatius de prestigi s’hagin apropat al país per donar cabuda a plans d’estudi d’alt nivell i oberts internacionalment.
Pensant en l’economia, Andorra haurà estat capaç d’entendre que el tabac i el turisme no en poden ser els seus pilars principals i s’haurà apostat per un estat que facilitarà l’entrada d’empreses dedicades al sector de la investigació que, conjuntament amb les noves universitats internacionals que s’hauran implantat a Andorra, faran d’aquest petit territori un dels pols d’investigació d’Europa.
Els investigadors es convertiran en compradors assidus dels béns i serveis andorrans, d’unes empreses que hauran apostat pel comerç electrònic, i que, gràcies a un acord d’associació amb la UE, ens haurà fet competitius, ja que els costos de transport i els tràmits s’hauran reduït. A més, el Govern haurà canviat la legislació perquè plataformes com Paypal puguin ser utilitzades a Andorra.
Podria continuar molt més, però l’extensió de l’article m’ho impedix. El que sí vull fer és demanar, ara que tothom parla d’eleccions, que els partits siguin coherents i pensin en el futur, que no treballin només per l’Andorra immediata sinó que mirin quina Andorra hem de tenir d’aquí a 20 anys. I, sobretot, que s’acabin aquest ànims de destruir l’adversari i comencin a fer la feina que els pertoca.