El referèndum sobre l’associació amb Europa és, sens dubte, un moment clau per al nostre futur. Allà on sí que sorgeixen els dubtes, com és natural, és en els detalls. Què ens implica aquest acord, de manera concreta? Quins canvis introduirà en la vida de les persones, de les empreses, i fins i tot de les administracions? A la lectura de les més de 300 pàgines de documentació tècnica de l’acord –a més, és clar, de la feixuga normativa europea a la qual fa referència– hom es pot preguntar si no podria existir alguna opció més fàcil, i a poder ser més econòmica. Aquesta opció existeix, i consisteix en, simplement, deixar-nos envair pels Països Baixos.
Encara que la idea pugui tenir un deix estrambòtic, pensem un moment en els seus avantatges respecte a la situació actual.
En primer lloc, si Andorra esdevé holandesa, tots nosaltres esdevindrem ciutadans europeus directament, i sense necessitat de paperassa. Ens podem evitar unes quantes hores de reunió i, possiblement, fins i tot un ministeri sencer de Govern (el d’Exteriors). Cal estar a favor de les mesures que permetin fer estalvis i ser eficients en l’aplicació dels diners públics, oi que estem d’acord?
De la mateixa manera, el territori andorrà s’integraria dins l’espai de lliure circulació europea, i desapareixerien els tràmits duaners físics tan molestos per al comerç i els industrials. Seria una mesura clara a favor del teixit productiu real del país, i amb un cost econòmic nul.
Una altra reflexió és respecte a la llengua. Vists els esforços dels think-tanks del turisme i del màrqueting a imposar-nos alguna versió del catalano-anglès (o, més probablement, del spanglish), penso que podríem anar una mica més lluny i dedicar-nos al neerlandès. És una llengua amb una estructura molt propera a l’anglès, i per tant podria ser entesa directament pels turistes. A més, els holandesos tenen una llarga història de docència de la seva llengua als estrangers, cosa que pot servir.
Posats a fer-nos envair, millor que sigui per un país amb a penes un passat colonial, però molt modern: fins i tot han tingut algun cap d’Estat femení, cosa que no podem dir d’Andorra.
És clar, perquè aquesta modesta proposta tingui alguna possibilitat de donar fruits, el prerequisit és que als Països Baixos els vagi bé envair-nos. Per cercar una relació de simbiosi entre els dos estats, cal que tots dos hi trobin el seu interès. Els avantatges per a Andorra queden patents, però què podríem aportar a Holanda?
Hi ha una sèrie d’arguments que podem avançar. En primer lloc, hi ha l’atractiu de la novetat per als holandesos. Ells coneixen bé el país pla, els horitzons oberts de camps de cultius que s’estenen fins a la mar. Què millor que un territori de muntanya com Andorra per introduir una mica de varietat en les seves perspectives? No cal dir que els nostres plans solen ser més aviat inclinats, i que els nostres horitzons es troben força accidentats, sobretot a la parròquia d’Escaldes.
Després, naturalment, cal considerar l’experiència adquirida al llarg de dècades de contactes mutus. En un moment donat, Andorra era conegut sobretot com a punt de venda –avui en dia, en diríem un outlet– del formatge holandès al sud d’Europa. Per què no partir d’aquesta base de relacions comercials existents per desenvolupar i ampliar el concepte, per exemple fent que les Valls esdevinguin el centre de distribució de la tulipa per la zona mediterrània?
Finalment, podem considerar la situació d’excés d’afluència turística que es produeix en certs barris d’Amsterdam, i de què els seus habitants es queixen. Possiblement es podrien cercar sinergies amb el sector d’oci nocturn del Pas de la Casa, obrint-hi una sucursal en règim de franquícia dels famosos coffee-shops? Penseu en l’alegria que això causaria a certa part dels nostres veïns del sud, que ja no es veurien obligats a agafar un vol d’avió per anar a fer pràctiques de botànica medicinal.
Com veieu, tan sols amb una mica de bona voluntat es pot progressar ràpidament. Apa, imaginació al poder!