La portada del número 6 de la revista italiana Omnibus, publicada l’11 de febrer del 1951, ens ofereix una impressionant imatge d’una locutora de ràdio. Si ens apropem una mica, la cara ens resulta familiar tot i que no aconseguim identificar-la. Així i tot, és evident que es tracta d’una fotografia feta a Ràdio Andorra, l’excusa perfecta per indagar una mica més en l’article interior. 
El text i les fotografies són obra del reconegut fotoperiodista hongarès Paul Almasy, que va immortalitzar moments clau de la història, com la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial. Més endavant, va recórrer el món treballant per institucions com l’OMS, la Unesco i Unicef. Al llarg de la seva carrera també va capturar amb la càmera figures emblemàtiques de l’art, la literatura i la història, entre les quals destaquen Pablo Picasso, Salvador Dalí, Charles de Gaulle, Man Ray i Yves Saint Laurent.
Almasy va abandonar Hongria sent molt jove per establir-se successivament a Suïssa, Itàlia i, finalment, França. Des d’allà, va emprendre nombrosos viatges fotogràfics que el van portar a explorar diferents racons del món, incloent-hi els anomenats petits estats. Sobre aquests i la seva participació en la història, fa una reflexió interessant a l’inici de l’article: a la vida, hi ha dues maneres de superar obstacles i perills. Una consisteix a ser tan gran i poderós que puguis dominar totes les situacions; l’altra, a ser tan petit que puguis escapar de tots els perills, com era el cas de Mònaco, Liechtenstein i per descomptat, Andorra. 
El fotògraf va visitar Andorra el 1951, en ple procés d’evolució econòmica, moment que va capturar amb gran precisió tant a través de les fotografies com dels textos que les acompanyen. Veiem cues de turistes a la duana, bars plens de gom a gom amb els comensals bevent cafè brasiler, conyac francès i anís espanyol, i un simpàtic vilatà disposat a fumar-se el puro més gran del món, de només 82 centímetres. Tampoc podien faltar les imatges de bars clandestins acollint reunions de contrabandistes, ultimant els detalls per la següent sortida. 
Al text Almasy subratlla la gairebé total absència d’informació sobre Andorra disponible en altres llocs, més enllà de la reputació dels contrabandistes locals, coneguts pels seus veïns francesos i espanyols com a grans professionals. Aquesta manca de dades ja havia estat motiu de queixa vint anys abans per part de l’escriptor i periodista portuguès Ferreira de Castro, qui va haver de superar nombroses dificultats per arribar a Andorra des de Portugal.
L’arribada sobtada del turisme massiu va transformar profundament la imatge d’Andorra. Els dos principals nuclis, Andorra la Vella i Escaldes, s’havien omplert de botigues i hotels de primer nivell, i els nens de casa bona es desplaçaven en luxosos cotxes americans. Tanmateix, segons declaracions d’un duaner francès, hi havia una cosa que no havia canviat: les arques de l’Estat, que continuaven tan buides com sempre.