Estimadis, potser ja sabeu que en uns dies faré els 25, i esteu totis convidatis a la commemoració. A totis hi està inclosi, és clar, qualsevol membri de la família escollida que considereu oportú al marge de la raça, procedència geogràfica, credo i dieta. Tothom –paro ja amb la i inclusiva, que cansa un munt– hi té cabuda. Scarlett, porta el Dentetes, el caiman de Florida que ha vingut a omplir de joia el teu nucli afectiu multiespècie, però no oblidis el morrió, com el darrer cop.

He organitzat una festassa antològica en un antic cafè teatre de Ciutat Vella que en temps va ser refugi antiaeri, puticlub i ateneu popular i llibertari: encara s’hi poden trobar forats de bala a l’entrada i rajoles del terra descolorides, ignorem si per acció del calimotxo o de quin fluït corporal. Hi haurà dolç i salat per menjar, contemplant totes les probables incompatibilitats i preferències alimentàries hagudes i per haver –a veure, com que segurament vindran vegans intolerants al gluten, la lactosa i la fructosa, a la pràctica per jalar només tindrem quicos Xurruca Nature, quinoa a grapats i brots de soja per xuclar i hidratar-se. Vejam, també alguna beguda... Bé, només una: suc de tomàquet collit en quart creixent i tallat amb una falç d’or beneïda pels druides d’Stonehenge, cosa fina per als xakres. Penseu a venir guap@s –cadascú d’acord amb les seves possibilitats, no ens posarem estupendus–, i és que faré fotos analògiques, no perquè m’agradin més així sinó perquè fan vintage i cool. Ho acompanyarem tot de cara a la tarima, de manera que si a algú li ve de gust de fer alguna activitat performàtica –que vol dir actuació, però en gafapàstic: qualsevol xorrada ridícula i humiliant que estigueu disposats a fer davant de públic, sabent que s’enregistrarà i dos minuts més tard ho veuran a Calcuta– és més que benvingut. Absteniu-vos, si no us fa res, les de dansa contemporània: amb tant de mocador gasa translúcida, giragonses espasmòdiques i llambregades lumíniques intermitents algú pot acabar amb una crisi epilèptica, com quan vaig celebrar els vint, i arruïnar-nos el festival. Ah, per cert, Raül, que se t’ha d’explicar tot: les gangbangs intergeneracionals resten excloses del programa.

Us faig arribar el vincle a la playlist  d’spoti que amenitzarà el tardeo. Escolliu el que més us plagui, a condició –soc hipster i moderna, però no tant– que tingueu la certesa que m’agradarà. Hi he inclòs, és clar, Maria Jaume –el mallorquí és súper exòtic–, Figa Flawas, Joan Dausà –que a la Maria li encanta– i, és clar, els Amics de les Arts. Deixo fora Pau Vallvé: a l’última soirée feina vam tenir amb un que, després de sentir A baix, a les valls, volia saltar per la finestra.