Ara que ha arribat la primavera sento l’impuls de sortir més i de relacionar-me i viure experiències en comunitat. No és que a l’hivern no ho faci. Res més lluny que d’això.
Però és cert que, almenys per mi, la manca de sol i de llum em conviden més a un estat de contemplació més relacionat amb la lectura. 
Amb el discutit canvi d’hora i la pujada progressiva de les temperatures fins a un punt no massa elevat per gaudir encara de l’exterior, tinc més ganes de sortir i anar al teatre o a concerts. 
Suposo que els bioritmes primaverals ho envaeixen tot. Aquests dies tenim una oportunitat d’or al nostre país. Una iniciativa fantàstica anomenada Andorra Crea. 
Tres dies amb divuit  propostes que permetran conèixer el que es cou en la creació cultural andorrana. 
Una gran oportunitat per veure diferents propostes en diverses disciplines fetes pels artistes del nostre país. Des de dansa a teatre, passant per arts visuals i música, espais culturals i d’altres menys convencionals s’ompliran d’iniciatives innovadores. 
D’aquestes 18, nou són estrenes absolutes. Un gran percentatge tenint en compte la dimensió del nostre país. I això sempre em sembla sorprenent i fantàstic. Demostra ambició i ganes de fer coses.  
He tingut la possibilitat, gràcies a la proposta que em va fer l’escola l’Animal Teatre, de participar com a director d’un dels projectes que es presenten. L’obra de teatre de Juanma Casero que va guanyar el premi Grandalla de Creand-Crèdit Andorrà de la Nit Literària. Aquest és el projecte en el qual participo. Poder-lo tirar endavant ha estat un autèntic regal. Habitualment treballo dirigint a l’estranger.  Òpera i musicals són el que més faig darrerament. I Abracadabra m’ha permès tornar al teatre i fer-ho,  a més, en la meva llengua. I m’ha permès tornar a connectar amb una generació d’actrius, actors i creadors andorrans que coneixia com a espectador, però amb els quals no havia tingut encara la possibilitat de treballar. Molt de talent he trobat. Professionalitat i rigorositat en el treball. També por i inquietud per les dificultats d’una professió difícil i un panorama general que no convida a l’optimisme. Hem compartit moltes converses sobre la creació, la professió, els estudis i la preparació, i sobre el repte de fer el salt al món professional, i fins i tot  sobre el famós estatut de l’artista. I malauradament he vist que viure de l’art és difícil. Com ho és per desgràcia a molts llocs. Pocs països tenen legislacions beneficioses  o ofereixen bones possibilitats de feina a actors, actrius, ballarins, dramaturgs, músics o  compositors. Crec que aquí s’hi està treballant i és important que s’escolti a les parts i se segueixin models que funcionen com el francès o l’alemany. 
Entenc que la nostra mida ho complica. Però he vist en els joves moltes  ganes de tirar endavant i de lluitar i dignificar una professió que senten, i que sento jo mateix, com molt més que una vocació. Quasi quasi com una religió o una manera de viure. Un sacerdoci, com em deia sempre una cantant d’òpera amb qui he treballat moltes vegades.  
Tenim doncs tres dies per demostrar el nostre suport als artistes andorrans i veure, gaudir i reflexionar. Hi ha propostes de tot tipus. Algunes més comercials i d’altres més alternatives. 
Musicals, visuals, xerrades, exposicions, teatre i dansa… un munt de propostes interessants que parlen de nosaltres i de la nostra realitat però que aspiren, i aquesta és una de les raons de l’Andorra Crea, a traspassar fronteres i que el que fem i produïm a Andorra es vegi també més enllà. 
Programadors i gestors culturals es donen cita aquesta setmana al nostre país. Uns dies de primavera perquè es vegi la nostra cultura i la importància que té per a nosaltres.