Escoltava fa uns dies uns experts afirmar que una de les raons de la victòria de Donald Trump a la presidència dels EUA era el rebuig d’una part de la població al wokisme vigent en cercles universitaris, en cercles intel·lectuals i en cercles econòmics propers a l’establishment al poder. 

Desconec l’abast d’aquesta afirmació, però sí que s’han notat aquests darrers mesos, atacs despietats contra tots i totes els que ens movem amb aquests valors.

El wokisme, derivat de woke (alerta), que mou la lluita contra totes les injustícies i les discriminacions i que a casa nostra podríem incloure en la bossa del que anomenem “políticament correcte”, està ara per ara en la corda fluixa. Les mesures per la lluita contra el canvi climàtic, contra les injustícies socials envers la immigració, contra el racisme i la xenofòbia o a favor de la igualtat de gènere, es demonitzen i s’esborren sense més.

És un fet, no és cap hipòtesi, que empreses com Ford, Harley Davidson, Jack Daniels, META, Amazon, Back+Decker o els supermercats Walmart i bancs i centres borsaris com Nasdaq, Goldman Sachs, City Group, Bank of America i JP Morgan han liquidat les discriminacions positives a les seves companyies i consells d’administració, alhora que a l’exèrcit nord-americà s’ha prohibit l’accés, fa poc més de quatre setmanes, a totes les persones amb una sexualitat diferent o diversa com els col·lectius LGTB+. 

A Espanya, fa pocs dies, l’ambaixada dels EUA va exigir a tots els  seus proveïdors de signar un document comprometent-se a no aplicar el wokisme a les empreses per a seguir proveint i intercanviant amb la legació.

I hom es pot preguntar, com s’ha arribat fins aquí? Per què aquest acarnissament?

Els adversaris del wokisme es basen en el fet que les actituds wokistes fomenten una forma de moralisme excessiu, de censura i de “cultura de la cancel·lació”.

Argumenten que és ideologia que divideix  i crea categories de persones opressores i oprimides i que pot conduir a una forma de pensament binari, on els individus són classificats com bons o dolents en funció de les seves opinions sobre les qüestions socials. Però de fet, aquests arguments alimenten la subjectivitat i sota el cobert de la llibertat de la paraula, desinhibida, s’amaga una actitud poc tolerant. 

I malgrat que el wokisme és un terme complex i controvertit, amb diferents significats i interpretacions, el fet és que en la seva essència representa la generositat i l’empatia per combatre les injustícies. No obstant això, tant els adversaris com els valedors del wokisme brandeixen l’estàndard de la llibertat d’expressió. Sic!

El wokisme ha caigut en desgràcia en el món que ens toca viure, però tot i que és important comprendre les diferents perspectives, castigar-ho no ens farà, al meu entendre, ser més lliures.