La setmana passada l’agència de promoció i desenvolupament econòmic, Andorra Business, va celebrar la quarta edició de l’Andorra Business Market, un fòrum pensat perquè es trobin, coneguin i interactuïn emprenedors i inversors. Una iniciativa habitual en les ciutats, regions o, com en el nostre cas, països on es vol atreure start-ups. El finançament és la pedra angular de les start-ups. Les característiques intrínseques a aquestes empreses els fa pràcticament impossible accedir al finançament convencional. Els seus principals actius –gairebé els únics– són una idea innovadora i els emprenedors que la impulsen. Surten d’una idea prometedora, però estan lluny de concretar-la i demostrar-ne la viabilitat. I encara estan més lluny de poder fer previsions de fluxos de caixa o de quan entraran en beneficis. Massa incerteses per obtenir finançament pels canals més habituals i convencionals. 
La necessitat de finançament, i la dificultat per obtenir-lo, fan que les start-ups es localitzin en llocs on hi ha organitzacions especialitzades a finançar les diferents etapes de creixement d’aquests projectes empresarials. Seria el cas de les incubadores i les acceleradores. Aquestes organitzacions es desenvolupen en llocs on la legislació fiscal i mercantil ho afavoreix, on s’incentiva els business angels, on hi ha ajudes públiques per impulsar l’emprenedoria i l’accés al finançament, i on existeixen vehicles d’inversió com les societats de capital risc. Sense tot això és difícil crear un entorn favorable i atractiu per a les start-ups. 
Tornem a l’Andorra Business Market. Judit Hidalgo, directora d’Andorra Business –per cert, una excel·lent professional– va reafirmar la ferma voluntat del país d’atreure i acollir start-ups. Una voluntat coherent amb la de diversificar l’economia i créixer en sectors innovadors. Una declaració d’intencions que ve de lluny, però que no sempre s’acompanya de les accions necessàries. Com deia, el factor més determinant perquè una start-up es creï o vagi a instal·lar-se en un lloc és l’accés al finançament i, això, a Andorra no ho tenim ben resolt. La llei d’inversió estrangera és un impediment sovint insalvable per a aquestes empreses. La majoria de les start-ups tenen un nombre ampli d’inversors de diferents orígens geogràfics,  aquests inversors en moltes ocasions són fons de capital risc especialitzats i, també molt habitualment, els inversors fan vàries aportacions a l’empresa per cobrir diferents rondes de finançament. El nivell d’informació i documentació que ha d’aportar cada inversor sobre cada un dels seus accionistes o partícips acaba alentint, fins a la desesperació, tot el procés. I, si ho aconsegueix, haurà de tornar a començar de zero cada cop que vulgui invertir en una nova ronda de finançament del mateix projecte. 
Tot i aquesta mancança, Andorra Business estima que hi ha un centenar de start-ups al país. No està gens malament. El risc és que aquestes empreses, un cop superada la part més embrionària, no puguin cobrir la segona o tercera ronda de finançament i hagin de marxar. 
Els puc assegurar que molts projectes acaben desestimant Andorra per aquesta dificultat i, en alguns casos, projectes gestats a Andorra han acabat marxant i instal·lant-se a altres llocs per la impossibilitat d’articular el finançament necessari. 
Si Andorra vol crear un ecosistema de desenvolupament d’start-ups potent ha de donar solució al finançament. No n’hi ha prou amb el capital que puguin aportar els pocs inversos locals que tenen el perfil per invertir en aquests projectes. 
Certament amb el finançament no serà suficient. Cal mentalitat emprenedora i innovadora. Aquí hi juga, i ha de seguir jugant, un paper cabdal Andorra Business. Ajudar a crear aquesta mentalitat canalitzant polítiques específiques per a l’emprenedoria i les start-ups en particular. 
Les start-ups tenen tendència a concentrar-se en llocs on creen comunitat sectorial, on tenen suport institucional, on tenen accés a mentors que els donen coneixement en la gestió empresarial, on hi ha un mercat laboral dinàmic i amb un important component tecnològic, on l’Administració és àgil i facilitadora. Res impossible, res que Andorra no pugui tenir.