El 17 de març del 2008 a la Ciutat del Vaticà amb el secretari d’Estat, el cardenal Tarcisio Bertone, signava l’acord entre Andorra i la Santa Seu, conegut també com a Concordat.

En un dels seus primers articles diu que el nomenament del bisbe d’Urgell és de la competència exclusiva de la Santa Seu.

El dissabte 21, dia de Sant Mateu Evangelista, vaig assistir a l’ordenació de Josep-Lluís Serrano com a bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell.

La Santa Seu  ens envia un  jove membre de la Secretaria d’Estat, lloc privilegiat  per entendre la gran complexitat del nostre desordenat món i observatori de l’evolució dels conflictes, crisis, guerres  i dels que se n’aprofiten.

La Santa Seu gaudeix de la reputació de ser un gegant diplomàtic, habilitats i qualitats reconegudes arreu del món.

Serrano ja té experiència al servei de l’Església universal en el camp internacional i ha pogut analitzar en primera línia com regions senceres poden  caure en un encadenament de  crisis profundes tal com ho ha vist en la martiritzada  Nicaragua.

La cerimònia d’ordenació va ser impressionant, fastuosa i emotiva. Escoltar el Veni Creator Spiritus magnifica l’ànima.

Estirat de cara a terra amb senyal d’humilitat escoltant el cant de les lletanies de tots els Sants i Santes de Déu. Rebent la imposició de mans de tots els bisbes presents, ungint-li el cap, cobrint-lo amb l’Evangeli i entregant-li els senyals del seu episcopat: la Mitra, l’anell  i el bàcul. Un ritu mil·lenari celebrant  la perennitat de l’Església catòlica i del missatge evangèlic.

Com li va adreçar  el copríncep Vives, és la continuïtat de la cadena apostòlica al servei del poble de Déu i cercant sempre el bé comú, la pau i la justícia.

Continuïtat: paraula clau i fonamental  per als andorrans.

Continuïtat en el Bisbat d’Urgell, continuïtat del copríncep, continuïtat dels caps d’Estat, continuïtat de les Institucions, continuïtat del vincle amb la Santa Seu.

 Així ens ho manifestà el Dia de Meritxell de l’any passat el secretari d’Estat, el  cardenal Pietro Parolin.
Parolin va dir al Poble Andorrà que  les relacions entre la Santa Seu i Andorra tenen fonaments molt sòlids i subratllà la voluntat que tot continuï com ara. Mantenint la continuïtat de la figura del copríncep episcopal.

És bo recordar que el cardenal Parolin és el prelat més important de la Santa Seu. És el número dos després del Sant Pare. Quan la Santa Seu parla, que ho escoltin bé els potencials enemics del nostre sistema institucional.

Andorra està  de sort. Tenim davant nostre el nou futur copríncep i un dels caps d’Estat. És la continuïtat, que és sinònim d’un dels aspectes essencial, fonamentals i cabdals que és l’estabilitat institucional d’Andorra, admirada i respectada arreu.

La meva felicitat fou gran assistint a la cerimònia d’ordenació del bisbe Josep-Lluís Serrano en la meravellosa catedral romànica.

En  aquells moments em tornà el record les meves audiències privades amb Sant Joan Pau II i Benet XVI, on em preguntaven: “Què ens demaneu?”  Sempre tenia la mateixa resposta: el poble andorrà us dona les gràcies per tot el que heu fet al llarg dels segles i  feu avui per nosaltres, ja que sense la Santa Seu Andorra, país de pau i llibertat, no existiria com a Estat independent. La respectuosa demanda de continuïtat en les relacions bilaterals era l’essència del contingut de l’audiència.

Amb el nomenament del bisbe  coadjutor Josep-Lluís Serrano, la Santa Seu ens envia una prova renovada  de la fortalesa dels vincles entre la Santa Seu i Andorra.

L’històric triangle iniciat el 1278: Bisbat d’Urgell, Andorra i la Santa Seu continua sòlid i estable.
Llarga vida, bisbe Serrano. Sigueu molt benvingut.