Diu Edward E. Noll, expert amb llarga trajectòria en presons d’alta seguretat, que és possible gestionar la ràbia, i presenta el seu raonament en un volum que està causant furor. A mi, el plantejament m’arriba uns 45 anys tard; o, millor dit, és a la meva germana a qui li hauria anat bé el dia en què jo, presa d’un rampell, vaig trencar-li al cap el meu saxo de joguina. Vaig plorar desconsoladament; no per ella, és clar, sinó per la pèrdua de l’estimat instrument.
Noll proposa un mètode que, desplegat amb rigor, contribueix a desactivar els impulsos més bel·licosos davant d’una situació de conflicte amb algú altre. D’entrada, recomana ignorar els gestos o expressions ofensius, ja que la gent, quan està enfurismada, és capaç de dir o fer qualsevol cosa. Per contra, suggereix escoltar les emocions del proïsme. És a dir, que si el nostre interlocutor et manifesta, què sé jo, que pensa profanar la tomba dels teus progenitors mentre sodomitza algun membre masculí de la teva dinastia, el que has de fer és centrar-te en el seu estat anímic i empatitzar. A continuació, cal descobrir la vivència íntima aliena. Què deu estar sentint? A la vegada que vomita un reguitzell d’improperis referits a les dones de la teva família, pobre, potser està experimentant por, angoixa, vergonya, no ho sabem; inclús, ai, abandonament, i hem d’esbrinar-ho. Aquí és quan toca articular una frase en segona persona: “Tu estàs cabrejat”, posem per cas; res a veure amb el “ets un merda i un retardat dat pel cul,” que se’ns escaparia en circumstàncies normals. Correm el risc d’equivocar-nos en el diagnòstic, però això no ha de ser problema, perquè l’altre ens rectificarà: “no en tens ni folla, mariconàs; el que passa és que sento el teu rebuig i tinc ganes d’obrir-te el cap”. Un cop passat aquest punt, observarem si la tibantor es rebaixa, cosa que acostumem a senyalitzar abaixant les espatlles, i no desplegant la mà oberta per fer-nos saltar les dents. També pot donar-se el cas que la persona deixi anar un “buf” o un sospir. Alliberar aire per via rectal, en aquest context, és una altra opció. Aquí un exemple per visualitzar el procés amb claredat.
“Ostres, Manel, obviaré els vituperis que em dediques per focalitzar-me en el sentiment que hi batega al darrere. Està relacionat amb sorprendre’m jugant a metges i infermeres amb la teva senyora esposa? “Sí, i m’agradaria fracturar-te les cames” “Et sents enfadat? Traït?” “Sí... Però ara que ho dius, m’adono que hauria de sublimar els pensaments violents, i la teva actitud m’ajuda molt. Buffff... Intentaré rebaixar la tensió corporal que fins ara projectava hostilitat cap a tu, inspirar una mica i... cagar-me en la mare que et va parir.”
