Aquest any, els qui estimem el cafè hem de preparar-nos per a una mala notícia: la producció global de cafè ha caigut de manera brutal. Els factors climàtics com les sequeres prolongades i les gelades inesperades en regions productores clau, han afectat la qualitat i la quantitat de la collita. El Brasil, Vietnam i Colòmbia, que representen una gran part de la producció mundial, han patit aquests fenòmens amb una intensitat que no es recordava en dècades. A Europa, les reserves que havien de servir com a coixí davant d’aquestes eventualitats ja estan en mínims històrics.

I per si no en teníem prou, la situació es complica encara més amb la nova llei europea de desforestació. Aquest reglament, que busca protegir els nostres boscos i el medi ambient, tindrà un impacte important en l’arribada de cafè a Europa. La norma vetlla perquè els productes que consumim al continent, com el cafè, el cacau o l’oli de palma, provinguin d’explotacions que no contribueixin a la destrucció dels ecosistemes forestals. La mesura és tan lloable com necessària, però, com diu Antonio Turiel, les solucions al canvi climàtic estan enfocades per als rics.

I d’aquesta manera, amable lector, ens trobem davant d’una nova realitat: allò que sempre hem considerat un producte essencial, un dret fonamental per començar el dia, podria estar a les portes de convertir-se en un luxe. Ells ja ho sabien, totes les mandangues de notes florals, estris i màquines caríssimes, vídeos a les xarxes socials on persones guapíssimes ens ensenyen a preparar una cafetera dins una cuina preciosa i enorme, ens estaven preparant per a aquest moment. A partir d’ara el cafè esdevindrà el nou cavall de batalla dels sommeliers i cunyats comentant subtileses d’un producte de preu estratosfèric. Qui ens ho hauria dit? Aquell cafetó que ens ha acompanyat des de fa segles, que ens ha donat energia i ens ha ajudat a sobreviure a matins durs i nits llargues de feina o estudi, ara serà una joia per a uns pocs privilegiats. Perquè encara que l’any vinent vagi bé la producció els preus aniran pujant i pujant. Com ens ha passat amb l’oli i d’altres productes.

Què farà el pobre alcohòlic quan a les vuit del matí no pugui obtenir la seva dosi disfressada de cigaló (rebentat a la meva terra) o d’esquit per fer neta la tassa. I els que just començada la jornada van a la màquina de cafè amb l’excusa que sense ell no són persones? Baixarà el rendiment i l’economia mundial, quin desastre!

Els simples mortals haurem d’acostumar-nos a començar el dia amb un vas d’aigua o, si tenim sort, a una infusió de cocaïna o directament una cassalla feta de pells de qualsevol cosa que ens puguem permetre.
El que em fa patir més és el futur d’aquestes cadenes de cafeteries tan bufones que dibuixen el paisatge urbà de les ciutats d’arreu. Pensant-ho bé no em preocupen gaire perquè allà hi serveixen de tot menys cafè.