Jesús li va dir a Tomàs: “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6). Quin significat tenen aquestes paraules?
Jesús és el Camí, el camí veritable, el camí que ens porta a Déu Pare. Ell ens traça el rumb per aconseguir la vida eterna. De vegades no és clara la ruta que cal seguir, però si ens deixem guiar per Ell, arribarem a la meta: arribarem al Cel.
“Amor, tu has estat el camí quan m’he sentit perdut. Tu has sigut el meu alè i el valor que em portava endavant” (Amb tu he après què és estimar. Manu Guix).
Jesús és el Camí, el camí on mai no ens perdem, perquè ens agafa de la mà i ens guia. Per seguir-lo hem de ser com nens. El pare Emiliano Tardiff, un gran sant missioner del Sagrat Cor, al seu llibre Jesús és viu manifesta que hem de ser com un nen de dos anys, que no es qüestiona res i simplement dona la mà al seu pare. A la vida hi ha moltes coses que no entenem, però sempre hem de confiar en el nostre pare celestial.
El primer nom que van rebre els seguidors de Jesús va ser “els del Camí”. Els deixebles van adoptar la manera i l’estil de vida de Jesús. Seguien el Camí i feien camí. Recorrien
llogarets i ciutats predicant els ensenyaments de Jesús. La presència d’una persona que pertanyia als del camí es feia evident per la seva manera de viure. Aquest terme es feia servir com un estil de vida.
Moltes persones fan el camí de Sant Jaume buscant pau i recolliment. El camí és una trobada amb Déu. És una manera perfecta i preciosa de trobar la Veritat i el Veritable Camí que és Jesús. També podem fer camí a la nostra vida diària, aprofitant els moments de solitud i de reflexió. La nostra vida té un sentit i una meta que és Jesús. De vegades pot tenir dificultats, però mai no cal perdre la confiança en Déu. “No hi ha camí del tot planer, però si escoltes el teu cor sabràs què fer” (La meva defensa, Sweet California). El camí també és una trobada amb el nostre proïsme i ens permet compartir experiències i vivències.
El camí de la fe és com el de la vida, dinàmic i canviant, que evoluciona, a mesura que madurem i progressem espiritualment. El papa Francesc afirma que cal posar-se “en camí”. És més, assegura que “el coneixement de Jesús és la feina més important de la nostra vida”. Li dediquem el temps necessari? Ens posem en camí? Ens posem en moviment?
Jesús és la Veritat. La Paraula de Déu és veritat. “La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres” (Jn 1, 14) Jesús és la Veritat, perquè tot en Ell és cert. Jesús no coneix ni la mentida ni l’engany. Jesús és la Veritat absoluta en qui sempre podem confiar; qui mai no ens defraudarà. La persona que té paraules de Vida eterna. “La teva paraula em dona vida, confio en Tu, Senyor. La teva paraula és eterna, en ella esperaré” (Sl 118).
Sant Tomàs d’Aquino afirma que Déu és la veritat suprema i la font de tota veritat. La veritat és un atribut de Déu i, per tant, no pot ser canviada o alterada. També sosté que la recerca de la veritat és un procés que requereix l’ús de la raó i la fe. La raó ens permet conèixer la veritat a través de l’observació i la reflexió, mentre que la fe ens permet accedir a veritats que van més enllà del que podem comprendre amb la nostra raó.
Jesús és la Vida, l’origen de la vida, la vida de la gràcia, la vida veritable. Jesús és vida perquè quan s’encarnà i es feu home, ens obrí les portes del cel. Ell va vèncer la mort. “La vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist” (Jn 17,3).
La veritat és la llum que brilla i ens il·lumina el camí. El camí de la Veritat que ens porta a la Vida. Així Camí, Veritat i Vida conflueixen en Jesús “Pregar, celebrar, imitar Jesús: són les tres “portes” que cal obrir per trobar el camí, per anar cap a la veritat i la vida” (Papa Francesc).