Si hi ha un país idíl·lic entre muntanyes que guarda la pau mil·lenària, paisatges d’ensomni i convivència serena, és Andorra. Si hom hi ha de triar una parròquia que simbolitzi el sentit de benestar, la tranquil·litat i la continuïtat de tradicions ancestrals, probablement escollirà Ordino. I si una ànima cansada de la maldat humana i de decepcions vol trobar un poble bonic i amable que li proporcioni l’equilibri necessari, segurament optarà per Sornàs. Així ho fa la forense Maria Sastre per curar-se del desengany amorós. Sí, aquella que sortia amb el comissari Cerni Llop, el nostre personatge eternament preferit (amb l’honorífica excepció de la seva ombra gairebé inseparable, l’exbatlle Climent Masoliver). I, tractant-se d’una novel·la de crims publicada per Llibres del Delicte, és de ben suposar que el moment bucòlic serà efímer. Ludmilla Lacueva Canut ens torna a sorprendre amb una història de trama impecable que ens manté en tensió fins al final. 
L’univers de les novel·les de Lacueva, com sol passar als millors autors de suspens, és un amalgama d’anàlisi de l’ànima humana, les seves motivacions més profundes per pecar en general i matar en particular, i d’un trencaclosques que gaudeixes resolent. Com a bonificació addicional, trobem, per una banda, un pou sense fons de tradicions i particularitats andorranes, una manera divertidíssima i imperceptiblement didàctica de conèixer el país, la seva gent, les seves devocions i els seus negocis, la seva percepció molt seriosa de les eleccions comunals i de les diferències entre els nacionals i forasters. El porta a porta, l’argolla a la plaça major del poble que es posava al coll dels estafadors i mentiders, el procediment exacte de caçar l’animal exquisit anomenat tamarro i la descripció dels vells oficis que es passen de generació en generació acaben formant un teló perfecte per la història.  
Per l’altra banda, Vots de sang és ple d’exageracions esborronadores, amb element carnavalesc, que aconsegueixen dues fites: per començar, fan que totes les grans veritats que s’hi llegeixen entre línies no el converteixin en un seguit de denúncies sobre el que va malament en el nostre petit i multiforme món, i a més, asseguren que els múltiples detalls de sang i fetge no ens facin sentir enmig d’un noticiari esgarrifós, sinó que ens donin la sensació d’estar llegint un conte a la vora del foc, una paràbola, un llibre escrit amb gran sentit d’humor. Per últim, a través de totes les descripcions i estructures, com si fossin una tela transparent, es pot entreveure l’ànima essencialment bondadosa de l’autora que tracta les febleses i rareses dels seus personatges i del seu país amb gran compassió, comprensió i tacte. Una lectura imprescindible no tan sols pels amants del gènere i pels entusiastes d’Andorra, sinó per a qualsevol lector.