Estimats Mags d’Orient:
Aquest any m’he portat molt bé. M’he deixat trepitjar pels que són més que jo. No he protestat davant els abusos i els greuges socials. He mirat cap a un altre lloc davant les injustícies i els desastres globals. No he fet res significatiu i si m’han vingut ganes de revolucionar el meu món he piulat banalitats molt profundes a les xarxes socials. He intentat no ser ni de dretes ni d’esquerres i estimar molt el meu racó de món sense contradir els amos. Però, tot i això, no em sento prou realitzat.

Per això necessito, en primer lloc, que em porteu la clarividència d’un oracle per triomfar en el fascinant món de les criptomonedes. No vull ser només un inversor qualsevol, vull ser el tipus que entra just abans que una moneda desconeguda es dispari i que, per art de màgia, en surti amb fortunes dignes d’un quillo amb Lamborghini. Feu que em converteixi en Warren Buffett, però sense entendre gaire el que faig. Només clico, guanyo, i me’n vaig.

En segon lloc, m’encantaria especular amb béns immobles. Vull uns quants pisos petits i mal ventilats, per llogar-los a preus desorbitats per rebre elogis per revalorar el mercat. I, si no us sap greu, no em porteu cap escrúpol com l’any passat, perquè, sincerament, són una mica molestos.

Per favor, feu que em converteixi en un influencer de renom mundial. Vull ser del tipus de personeta que fa vídeos dient absolutament res sobre temes que s’han parlat molt, però que aconsegueix milions de seguidors. Que les marques m’enviïn coses gratis, i que les meves vacances es paguin soles gràcies a posts amb el hashtag #grateful.

També m’agradaria, si pot ser, un cos de déu olímpic però amb una dedicació mínima. Que el fet de només estar inscrit al gimnàs faci que els músculs es marquin i les calories s’evaporin.

No puc oblidar un dels somnis de cada any: l’etern propòsit de viatjar més. En business class i dormint en complexos turístics de cinc estrelles carrinclons i exagerats per fer veure que soc un ciutadà del món mentre el meu passaport acumula segells exòtics i la meva boca s'omple de burles a altres cultures i elogis a la gran cultura dominant.

Finalment, Reis Mags, un últim favor: ajudeu-me a viure el present. Que aquests petits desitjos per integrar-me a la societat, ser ric, famós i tenir un cos perfecte no em desviïn de les coses importants. Però no massa importants.

Que llegir, preocupar-se pel món on vius, estimar de veritat el teu tros de món, valorar totes les cultures i voler, per sobre de tot, la pau i la igualtat ja ho vaig demanar fa uns anys i ho vaig passar molt malament.

El present que vull viure té 500 metres quadrats amb vistes espectaculars, 300 cavalls, milers d’amics de mentida i una vida tan trista que la pugui envejar tothom.

Gràcies, Mags d’Orient.