Escric aquesta carta amb el màxim respecte, però també amb una preocupació profunda, no tan sols pel meu futur, sinó pel futur de tots els ciutadans del nostre país.
Visc de lloguer, no soc propietària, i depenc únicament dels meus ingressos com a empresària i agent immobiliària. Tot i la meva experiència professional de més de 30 anys, visc al dia, no per mala gestió, sinó perquè tinc la responsabilitat de cuidar la meva filla discapacitada, a qui mantinc econòmicament. Estic sola, sense parella i sense familiars directes que em puguin ajudar, i la meva realitat és la mateixa que la de molts ciutadans que també afronten desafiaments diaris.
Al llarg dels anys, he estat testimoni del creixement i la transformació del nostre país, i avui, per primera vegada al llarg de tots aquests anys, em veig en la necessitat d’expressar la meva gran inquietud per la direcció en què s’estan encaminant certes decisions que afecten tant la nostra economia com el nostre benestar.
Durant anys, Andorra ha estat considerada un paradís de seguretat jurídica, un país on les lleis i els drets eren respectats, on hem aconseguit mantenir la nostra identitat  intacta. I això ha estat sempre un dels nostres més grans valors.
No podem permetre que Andorra es converteixi en un lloc on es prenen decisions improvisades, basades només en pressions de certs sectors de la població,  oblidant l’interès general de tot el país.  
Les darreres lleis aprovades tan ràpidament pel Govern i sobre les quals el Sr. Espot diu  que “no hi ha marxa enrere”, afecten directament l’estabilitat de la nostra economia, i sembla que estan sent aprovades sense un estudi profund del seu impacte a llarg termini. Aquestes normatives, que incideixen especialment en sectors clau com la inversió estrangera, semblen haver estat creades sense la deguda reflexió ni consideració de les conseqüències que provocaran en el nostre futur. 
Llegia amb gran consternació, al diari del 20 de setembre,  les declaracions del Sr. Espot en resposta al Comunicat sobre la llei òmnibus, que van presentar ou associacions del país, representants de diversos  sectors  del nostre teixit empresarial.
La meva preocupació ha passat a ser un enorme temor, ja que no només queda ben clar que no hi ha cap interès per part d’aquest Govern d’escoltar-los, sinó que a més, el Sr. Espot fa certes afirmacions que suggereixen una desconnexió total amb la realitat que viu el país. Paraules com “falta de lleialtat”  o insinuacions com que “alguns sectors ja han guanyat prou”, no són només desafortunades sinó extremadament perilloses. No tan sols  generen divisió, sinó que a més posen en risc la cohesió social i la confiança que empresaris i ciutadans tenim en aquest Govern. Entenc que vostè, Sr. Espot, ha de vetllar pel bé comú i no pot obviar que l’economia d’Andorra depèn en gran mesura d’aquests sectors que vostè sembla menysprear. Són sectors productius que generen llocs de treball, inversió, creixement i seguretat econòmica per al nostre país. No són el problema, sinó part de la solució del nostre futur. 
Si segueix per aquest camí, amb declaracions no només depreciatives, sinó divisòries, amb polítiques poc clares, Andorra corre el risc de perdre la seva essència, la seva estabilitat, i el que és més important, la confiança de tots i totes els que hem fet que Andorra sigui el que és (o ho era fa ben poc).
Vostès són els nostres representants,  elegits per protegir i garantir el benestar de tots nosaltres, els ciutadans. No són figures de poder intocables, ni estan per sobre dels qui els van triar. Són allà per representar els nostres interessos, i és precisament per això que em veig en l’obligació d’exigir que donin resposta no només al comunicat que els van presentar dimecres en contra de la Llei Òmnibus, també crec necessari que presentin el Pla Estratègic  acompanyat dels estudis necessaris que ens asseguri a tots els ciutadans que les decisions que estan prenent garanteixen el nostre futur.