Hi ha edificis que són parets i sostres, i n’hi ha d’altres que són història i identitat. L’edifici de la Cooperativa Andorrana de Tabacs, conegut com a CATSA, va ser construït l’any 1962. Va desenvolupar activitat fins a l’any 2010 i és la darrera fàbrica de producció de tabac del país. Amb això representa un dels últims testimonis d’arquitectura industrial a la parròquia de Sant Julià de Lòria, durant la segona meitat del segle XX.

A Andorra, el cultiu exòtic del tabac va començar al segle XVIII i va anar guanyant importància fins a consolidar-se al segle XIX. El conreu del tabac va impulsar una indústria destacada al nostre país, ja que generava innumerables llocs de treball en diverses fases del procés de transformació, impactant els tres sectors econòmics: el primari amb el conreu, el secundari amb la producció, i el terciari amb la comercialització.

Avui, la façana de l’edifici encara conserva la retolació amb la inscripció “Tabacs d’Andorra”, i resta present en la memòria històrica pels qui la recorden en activitat. El valor patrimonial de Catsa i la necessitat d’espais públics per a usos d’interès nacional han fet que el Govern i el Comú lauredià coincideixin en la necessitat de preservar aquest edifici emblemàtic i singular. Ocupa una parcel·la de 2.012 m², amb una superfície construïda de 2.886 m².

L’adquisició de l’edifici de CATSA neix d’un procés intens, en què el Comú de Sant Julià de Lòria fa el primer pas valent. Juntament amb el conjunt fabril de Cal Rafeló i Cal Reig, s’inclou en el catàleg de patrimoni cultural comunal. Posteriorment, el Comú, el Govern i la propietat de l'edifici de Catsa, signen un acord, segons el qual les dues administracions compren l'edifici per 4,2 milions d'euros i n’assumeixen el cost a parts iguals. Cal destacar que el Comú lauredià cedirà la seva part de l’edifici al Govern per un període de trenta anys, amb la finalitat d’impulsar-hi un parc tecnològic, projecte d’interès nacional.

Aquesta adquisició transcendeix múltiples dimensions. Primer de tot, la social, recuperant la memòria d’un edifici industrial, dins el qual hi han treballat innumerables famílies del Principat. En segon lloc, per la dimensió patrimonial, en ser un dels pocs elements fabrils moderns del nostre país. I, finalment, la dimensió econòmica, perquè compartim la necessitat de disposar d’un parc tecnològic que ajudi a diversificar l’economia del país i, alhora, dinamitzar Laurèdia.

Per alguns, aquesta compra pot semblar una despesa innecessària, però la Llei de Patrimoni Cultural d’Andorra de l’any 2003 encomana recuperar tot aquell patrimoni que estigui al Principat o fora de les nostres fronteres, per preservar i transmetre el llegat en les millors condicions, a les generacions futures. Es tracta d’un acte de responsabilitat per preservar la història i, alhora, una adquisició que cal entendre com una inversió cap al futur.

Com a representants lauredians electes al Consell General, tant el conseller Pol Bartolomé com jo mateixa celebrem que Sant Julià de Lòria pugui disposar d’un equipament públic d’aquestes característiques. Aquesta adquisició obre la porta a noves oportunitats. És ara quan cal posar les bases d’un projecte realista i ambiciós, que ofereixi noves oportunitats de futur per al país i ajudi a dinamitzar la parròquia, tot transformant un símbol del passat industrial en un motor de progrés.