Després de dos dies d’estar una estona amb els pagesos en peu de guerra, n’extrec algunes conclusions. D’entrada, són bona gent. Van de cara, parlen clar, sense filtres. Les seves reivindicacions són del tot raonables, qualsevol amb dos dits de front les podria comprar. Tenen una alta capacitat per organitzar-se i convertir la protesta amb una acció significativa que atrau l’atenció dels mitjans i de la població en general, excepte els despistats de torn. Al cap i a la fi, la seva feina ens afecta a tots, doncs tots megem tres cops al dia.
Dit això, sobre el terreny sorprèn alguna cosa. Primer, la inquietant complicitat que tenen amb els Mossos d’Esquadra. Entenc que han demanat un permís i que se’ls hi ha concedit, però, com que ja tinc una edat i porto més d’una protesta a les esquenes, almenys s’espereria un cert enfrontament amb els representants del sistema al qual apel·les, com hem vist nombroses vegades en el passat a diferents llocs. No dic que hi hagi d’haver violència, tampoc caldria, però almenys una mica de tensió. Segon, es van negar a deixar passar la versió en paper del dia d’alguns mitjans de comunicació, una versió farcida d’informació sobre la seva protesta. Deixant de banda el dret a la informació, no sembla massa intel·ligent negar la veu a un dels canals que et fa d’altaveu.
Així les coses, amenacen amb tornar i convertir la mobilització en indefinida. De ganes no els hi falten i capacitat els hi sobra, però caldrà veure si realment són capaços d’arribar fins aquest extrem. Si mirem els talls de l’altra banda de la frontera de l’hivern, van anar de més a menys. Potser aquí passarà igual, n’estarem atents.