Sortint cap a la feina ahir al matí m’aturava a mitja plaça un padrí amb qui tot sovint coincidim al quiosc comprant el diari per explicar-me l’última de les absurditats que li havia tocat viure amb aquesta burocràcia que, malauradament en massa ocasions, s’entesta a complicar la vida a les persones, especialment a aquelles que ja tenen certa edat, més que no pas a facilitar-la, incomplint allò que l’Administració hauria d’estar al servei de l’administrat.
El cas és que el padrí, amb una barreja de sorpresa i indignació, m’explicava que s’havia acostat al servei de Tràmits per procedir a la renovació de la targeta Magna i que, després de més de vint minuts esperant torn –tot i que a priori hi ha una finestreta específica per a la gent gran–sortia havent lliurat la documentació corresponent però sense una targeta que, com a mínim, no tindrà fins d’aquí a deu dies. El motiu? “Hi ha tantes targetes per renovar que no donen l’abast” perquè quan van decidir canviar-les per fer-les més modernes a “algun il·luminat se li va ocórrer la brillant idea de posar la mateixa data de caducitat a totes les targetes...”.
Si els soc sincer, desconec el nombre de targetes Magna que hi ha expedides i per tant el nombre de targetes que hi ha per renovar, però, i més enllà que segurament sí que es podrien haver posat dates de caducitat diferents, com suggeria el padrí, el que em sobta és que la targeta Magna tingui precisament una data de caducitat. Ho entenc en el cas del permís de conduir, per exemple, o en altres documents on és evident que amb el pas dels temps les condicions d’una persona poden variar, però en la targeta Magna, per a la qual cal tenir 65 anys o, en el cas de persones d’entre 60 i 65, ser beneficiari d’una pensió de viduïtat o d’invalidesa grup A3 o equivalent de la CASS, potser no caldria haver d’anar renovant.
